"M’adormia per les cantonades"

Tot va començar amb roncs molt forts per les nits. La seva dona, Paqui, es va alertar. "Es quedava com embussat uns segons. No respirava", explica. Inocente Gallego, ara de 72 anys, va ser diagnosticat als 60 d’apnea obstructiva del son, un problema respiratori que fa que qui el pateix deixi de respirar uns segons mentre dorm. Gallego, natural de Sevilla però veí de Viladecans (Baix Llobregat), explica com una màquina, la CPAP, li va canviar la vida. I ara està la mar de content: "És una més. Allà on vaig me l’emporto, i no se m’oblida mai".

Aquests forts roncs, que anaven a més, van ser els que van empènyer Gallego a anar al metge de capçalera que, per la seva banda, el va derivar a la pneumòloga. "A l’hospital em van citar per dormir una nit. Van arribar a comptabilitzar-me fins a 30 aturades per hora. Em van dir que era una barbaritat", assenyala Gallego des d’un centre a Barcelona d’Esteve Teijin, empresa referent en Teràpies Respiratòries Domiciliàries.

Va ser l’Hospital de Viladecans, després de diagnosticar-li apnea del son, qui el va derivar a una delegació que aquesta empresa té a Sant Boi de Llobregat. "Em van explicar tot el funcionament de la màquina. I cada any van fent revisions de la màquina i li envien dades a l’hospital", diu l’home. Assegura que es va adaptar des del primer dia a dormir endollat a la màquina de pressió positiva continuada de la via aèria, popularment coneguda com a CPAP.

"Ara puc dormir de cara amunt. Abans, amb aquests roncs era del tot impossible", explica Gallego. La Paqui assenteix. "Per a mi aquest canvi va ser important", assegura ella.

A més, aquest electricista ja jubilat va començar ràpidament a notar un gran benestar. "Jo abans estava més cansat. No començava bé el dia perquè no dormia bé", relata. Per a ell, la CPAP és "com el necesser o les maletes": se l’emporta sempre que es desplaça.

Guanyar qualitat de vida

No només això. Abans també es despertava molts cops de nit, amb el coll sec. Ara ja no existeix rastre d’aquests símptomes: "M’aixeco a tot estirar una vegada".

Notícies relacionades

Les societats científiques catalanes, contra retallar les ciències

La grip entra en fase epidèmica amb 743 casos per 100.000 habitants

Una experiència idèntica explica Mònica Bonet, una pacient de 53 anys amb apnea del son. L’hi van diagnosticar fa només un any i mig. "Jo m’adormia per les cantonades. I un bon dia el meu marit em va dir que roncava molt per les nits", assenyala Bonet. Quan li van fer la prova del son, els metges van arribar a comptar-li fins a 32 apnees cada hora.

"Es tracta d’una malaltia que està en un racó i a molta gent que dorm sola no l’hi detecten. Hi ha molta gent que quan està molt cansada no pensa que pot tenir un problema respiratori", remarca Bonet, que també lamenta que es doni per fet que l’apnea del son és una malaltia només de gent gran. I no és així. Ella trenca totes les estadístiques, ja que és una dona i jove (sol diagnosticar-se sobretot en homes d’entre 60 i 75 anys), però és veritat que té sobrepès. Com la de Gallego, gràcies a la CPAP la seva vida ha canviat: "Ara dormo bé", assegura.