Espanya va tornar més de 4.000 migrants al seu país el 2023

Al llarg del 2023, l’any de la gran crisi migratòria, Interior va superar els 4.000 retorns de migrants de països no europeus als seus llocs d’origen, segons fonts d’aquest ministeri i dades comunicades pel Govern a Eurostat. Les xifres enviades a Europa són de devolucions després de l’emissió d’una ordre d’abandonar el territori espanyol. La xifra tancada d’aquests retorns, la majoria forçosos, és de 3.795 a data de l’1 d’octubre passat. La dada concreta de l’últim trimestre està encara en procés de recompte, si bé seguirà la tendència del 2022, amb un miler més per a la suma en l’últim trimeste.

El número d’aquestes devolucions en fred ha anat minvant segons avançava el 2023. En el primer trimestre es va enviar als seus països d’origen 1.620 immigrants irregulars. Entre l’abril i el juny van ser 1.375 les persones retornades. Entre l’1 de juliol i l’1 d’octubre, Espanya va enviar 800 immigrants al seu país d’origen. La dada inclou la xifra policial de 1.941 expulsions i devolucions portades a terme entre l’1 de gener i el 30 de juny, el primer semestre del 2023, comptats a Estrangeria de la Policia Nacional. En aquest cas, la xifra té un contingut més penal que administratiu: l’expulsió es porta a terme quan l’estranger en situació irregular comet un delicte greu confirmat; a la devolució s’hi procedeix quan aquest estranger, ja expulsat, torna a intentar entrar al país, o bé ha sigut interceptat a la frontera (Ceuta i Melilla) mirant de violentar-la.

En comparació amb la xifra d’entrades irregulars de migrants a Espanya durant aquest any acabat d’acabar, el nombre de retorns obligatoris no arriba ni al 10%. Els estrangers retornats, a més, no tenen per què ser de l’actual i inacabada onada, ja que una franja d’aquest contingent ja feia més d’un any que estava en situació no regular a Espanya.

Vols de retorn

Sí que hi ha hagut vols de retorn de senegalesos, mauritans, nigerins i gambians durant aquest any. EL PERIÓDICO n’ha informat de tres, tots ells tocant a aeroports canaris.

A Espanya, el poder polític evita relatar els vols de repatriació que s’organitzen, malgrat que una part dels assessors policials recomanen fer-los públics perquè puguin tenir un efecte dissuasiu. Però la dissuasió és escassa si la pobresa és intensa. La principal raó per la qual Espanya no envia més vols de repatriació a l’Àfrica subsahariana és l’oposició dels països de la zona a rebre’n.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Un dels principals objectius dels immigrants subsaharians arribats en terra espanyol és el d’enviar diners a la seva família. "I quan els tingui ho farà, sigui o no legalment aquí", confirmen fonts policials de l’àrea d’Estrangeria a Madrid. Per aconseguir-ho el migrant utilitzarà quatre vies: una aplicació de mòbil, un gir postal, un caixer automàtic o un paisà de confiança.

Petits enviaments de l’emigració a tot el planeta, la majoria de no més de 100 euros, integren una bossa de remeses de 630.000 milions de dòlars, segons estimació del 2022 del Banc Mundial. Des de l’any 2016, és el flux de diners exterior més gran a l’Àfrica saheliana.