Barcelona perd un pols legal amb un col·legi major de l’Opus Dei

Un col·legi major de l’Opus Dei ha aconseguit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) confirmi el seu dret a no haver de pagar l’impost sobre béns immobles (IBI) que li reclamava l’Ajuntament de Barcelona. D’aquesta manera, el Col·legi Major Bonaigua, una residència d’estudiants amb vincles religiosos, adscrita a una universitat pública i en la qual només s’accepten dones, ha aconseguit consolidar una exempció que a priori es prolongarà entre el 2020 i el 2035 i que, només el primer any, ja suposava un estalvi per a les seves arques de més de 100.000 euros.

Així ho han decretat els magistrats de la Secció 1a de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC en una sentència a la qual ha tingut accés en primícia El Periódico de España, del Grup Prensa Ibérica, i en la qual es desestimen els arguments del consistori sobre que aquest benefici fiscal pugui ser contrari a la legislació europea, ja que el que pretenia l’Ajuntament de Barcelona era emmarcar aquest cas dins del tema general d’exempció d’IBI a l’Església catòlica que va ser resolt el 2017 pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

A més, des de l’administració liderada llavors per la ja exalcadessa Ada Colau defensaven també que aquest benefici fiscal podria servir per reforçar la posició del col·legi major davant altres competidors del mercat que no compten amb suport públic i que, al tractar-se d’un impost periòdic que només en un any superava els 100.000 euros, a tres exercicis sobrepassaria el llindar dels 200.000 euros que estableixen la jurisprudència del TJUE.

Per tant, diuen, l’exempció seria una "ajuda de l’Estat incompatible amb el Dret europeu", però el TSJC considera, per contra, que el benefici fiscal es justifica per la seva adscripció a la Universitat de Barcelona, que és pública, i no pels seus vincles amb l’Església catòlica. L’ajuntament, segons es recull en la sentència, hauria intentat portar el tema davant el Tribunal Suprem, però "no ens consta que el recurs s’hagi admès".

Vincles amb l’Opus Dei

El rerefons religiós del centre no s’oculta ni es qüestiona en cap moment. En la pàgina web del Col·legi Major Bonaigua, adscrit a la Universitat de Barcelona des del 2007, es defineixen a si mateixos assegurant que la seva "identitat cristiana afavoreix un clima d’amor i respecte als altres, a la llibertat, a la veritat i al bé comú", cosa que fomenta la "sensibilitat i el compromís social" amb "els més vulnerables". A més, diuen, "qui ho vulgui pot participar en activitats d’aprofundiment en la fe cristiana orientades per persones de la Prelatura de l’Opus Dei".

Per la seva banda, l’Opus Dei també parla de la relació que hi ha amb el centre quan explica que dins de la seva delegació a Barcelona hi ha l’Oratori de Santa Maria de Bonaigua, atès pels seus sacerdots i annex al col·legi major, i la residència d’estudiants, que està reconeguda com una "obra corporativa". En concret, i al ser un centre segregat per sexe, diuen que ajuden en la "formació integral, [...] en especial de la dona".

La recent Llei orgànica del sistema universitari (LOSU) aprovada el març del 2023 preveu que aquest tipus de centres que segreguen per sexe, tant residencials com educatius, no rebin subvencions públiques ni beneficis fiscals com l’exempció de l’IBI. Ara bé, es preveu un període d’adaptació per donar-los temps –fins que caduquin els convenis vigents–, tot i que en algun moment centres com el Bonaigua hauran de decidir si fer mixtes les seves instal·lacions o perdre una exempció que, en aquest cas, és de més de 100.000 euros anuals.

Aquesta, en qualsevol cas, no és la raó en la qual s’ha emparat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tant amb l’esmentada sentència com amb una altra d’anterior d’abril del 2023 referent a l’exercici 2019. Si manté l’exempció de l’IBI és perquè considera que el col·legi major no té ànim de lucre, que compleix un paper en la vida universitària i que, per tant, el benefici fiscal l’adquireix de manera independent a la seva condició d’entitat vinculada a l’Església catòlica.

Gairebé 1.000 euros al mes

La llei estableix que es consideren entitats sense finalitats lucratives, i, per tant, exemptes de pagar determinats impostos, les associacions declarades d’utilitat pública; això en aquest cas podria ser aplicable, segons s’explica en la sentència, pel servei que presta la residència a les universitats pròximes per allotjar-hi els seus estudiants.

Ho fa, però, a un cost de 950 euros al mes en règim de pensió completa, per la qual cosa, malgrat estar declarat com a entitat sense un final lucratiu, sí que hi hauria un benefici. Això és el que defensa la representació legal del consistori, ja que considera que s’està produint una activitat econòmica que segons el seu parer no es troba emparada per la legislació europea, ja que altres actors privats també ofereixen el mateix servei al mercat i, tanmateix, no estan rebent aquest suport públic.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"És indiferent que el Col·legi Major [Bonaigua] es financi amb les aportacions dels seus usuaris o amb donacions de terceres persones, perquè hi ha una prestació de serveis a canvi d’una remuneració i competeix en el mercat interior amb altres operadors privats amb ànim de lucre que presten els mateixos serveis", afirma l’Ajuntament de Barcelona en la sentència del TSJC.

Els magistrats de la Secció 1a de la Sala Contenciosa Administrativa apunten, no obstant, que el col·legi major compleix una funció al complementar socialment la formació acadèmica que reben els alumnes a la universitat, per la qual cosa sí que es justifica la utilitat pública recollida en el conveni amb la Universitat de Barcelona.