Científics alerten que els pèl·lets de Galícia es troben ja a la cadena tròfica

Anna Sánchez Vidal, investigadora de la Universitat de Barcelona experta en l’impacte dels microplàstics, és contundent: "És un producte perillós, sens dubte. El problema és que sovint no se li dona importància perquè es cataloga com a matèria primera i no com un material amb riscos".

Sánchez Vidal avisa que no té clar el tipus de material que s’està acumulant a la costa: "De moment, les especulacions es basen en indicis. La Xunta ha afirmat que es tracta de polietilentereftalat (PET), però és molt probable que també hi hagi polietilè (PE) o polipropilè (PP)".

¿I quina diferència hi ha entre aquests materials? El primer no porta tants riscos, ja que està pensat per fer ampolles de plàstic, que han de contenir aliments, assegura l’experta. En canvi, les altres dues substàncies contenen diversos additius que els aporten durabilitat. "Aquests additius poden arribar a l’organisme dels animals i interferir en el sistema endocrí", constata. "És molt possible que es tracti de polietilè o polipropilè perquè han arribat flotant a les costes", afegeix.

Aliment de peixos

Cristina Romera, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), enumera diversos riscos per a l’ecosistema marí: "Són molt difícils d’eliminar. Algunes espècies poden confondre aquests plàstics amb menjar i se’ls empassen, cosa que pot bloquejar les seves vies intestinals o digestives". Una altra conseqüència, apunta Sánchez Vidal, és la disminució del creixement dels peixos: "Tenen la sensació de sacietat però no ingereixen nutrients".

Els científics creuen que els pèl·lets poden contenir polietilè o polipropilè i exigeixen aclarir-ne la composició.

En les últimes hores ja s’han vist imatges de peixos que havien menjat aquests pèl·lets a la costa gallega. Les dues especialistes coincideixen a afirmar que aquestes boletes, en el dia d’avui, ja formen part de la cadena tròfica d’aquests ecosistemes. "En aquesta zona de Galícia, l’aigua és molt rica en nutrients, per tant, bacteris i fongs colonitzen les boletes i es crea una capa de fitoplàncton que atrau la fauna marina. Això provoca que els animals ingereixin aquests plàstics, recoberts de matèria orgànica", precisa Romera.

Difícil neteja

De tota manera, Sánchez Vidal considera que aquests petits plàstics no són nocius per als humans. No obstant, exigeix que es faci una investigació al detall per determinar exactament quines substàncies contenen aquests pèl·lets.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"Eliminar aquests microplàstics (científicament no es poden catalogar si no tenen menys de cinc mil·límetres) de l’ecosistema és molt complicat. Netejar ampolles o llaunes és relativament senzill. En canvi, separar aquests elements tan petits és molt dificultós, com ja s’està veient en aquests primers dies", destaca l’experta. Un dels problemes és que amb el pas dels anys, aquestes boletes poden anar degradant-se amb la llum solar, però és difícil que es trenquin per la seva forma, i continuaran formant part dels ecosistemes marítims.

Sánchez Vidal destaca el cas de la platja de la Pineda, a Vila-seca (Tarragonès), on s’han acumulat diversos abocaments de pèl·lets similars en els últims anys. Fa anys que l’entitat Good Karma denuncia el cas. "Els efectes de les petroquímiques estan provocant aquesta situació des de fa temps", denuncia Romera.