Es busca asteroide perdut

20 de març del 2007. Un equip d’astrònoms detecta l’existència d’un asteroide d’uns 300 metres a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra. Els primers càlculs de la seva trajectòria indiquen que, eventualment, aquest cos celeste podria impactar contra la Terra. Un dia i mig més tard, el seu rastre desapareix del firmament. Els experts el bategen com a 2007 FT3, el classifiquen com a «asteroide perdut» i comencen a estudiar com i quan podria col·lidir amb el nostre planeta.

Després de diverses anàlisis, s’estableixen diverses possibles dates d’impacte. Entre elles, l’octubre del 2024. Així que ara, mentre s’acosta el moment, els astrònoms vigilen de prop la possible arribada d’aquest objecte (tot i que, això sí, ara mateix res indica que pugui suposar un perill per al planeta ni per a la humanitat). La seva història és, en realitat, només un exemple de com la humanitat vigila el cel a la recerca de possibles amenaces.

Per entendre exactament què és aquest asteroide extraviat, com s’està buscant el seu rastre i com, eventualment, podria impactar contra el nostre planeta cal abordar, amb calma i sense alarmismes, algunes preguntes. La primera és com pot ser que li hàgim perdut el rastre a un asteroide de ni més ni menys que 300 metres.

Segons explica l’astrònom Josep M. Trigo, és bastant habitual «perdre asteroides» d’aquest tipus. Sobretot quan es tracta de cossos celestes relativament petits, poc reflectius o amb òrbites excèntriques. «Són tan esmunyedissos que només els detectem quan passen molt a prop del nostre planeta i es posen en el punt de mira dels telescopis», explica aquest expert de l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC) i membre de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

L’asteroide 2007 FT3 entraria dins d’aquesta classe d’asteroides «esmunyedissos» tan difícils de seguir. El fet que aconseguíssim albirar-lo el 2007 va ser, segurament, una cosa fortuïta. La seva trajectòria el va posar en el punt de mira dels observatoris terrestres durant unes quantes hores. Després, seguint el seu rumb, aquest cos celeste va acabar allunyant-se del nostre camp de visió i es va perdre en la immensitat del cosmos. Per això ara mateix es classifica com a «asteroide perdut». I així seguirà fins que torni a posar-se a l’abast dels nostres telescopis. Fins aleshores, el seu veritable rumb serà un misteri.

Probabilitats d’impacte

La pregunta més important de totes: ¿Quina probabilitat hi ha que aquest asteroide extraviat reaparegui i acabi estavellant-se contra la Terra? En aquests moments, les anàlisis més exhaustives apunten que estem davant un perill «molt poc significatiu» d’impacte. Per ser més exactes, és d’un entre 11 milions. Es calcula que és més probable patir l’impacte d’un asteroide encara no descobert que acabar xocant amb aquesta roca espacial albirada el 2007. Per exemple, com va passar el 15 de febrer del 2013 quan un meteor no detectat va impactar contra la ciutat russa de Txeliàbinsk i va deixar gairebé 1.500 ferits i múltiples danys en edificis i infraestructures.

Les probabilitats que l’asteroide 2007 FT3 pugui acabar impactant contra la Terra aquest octubre vinent són del 0,000008%. «No hi ha motiu de preocupació», destaquen des de les oficines de la NASA, que, al costat d’altres agències i observatoris espacials de tot el món, manté un exhaustiu programa de seguiment d’asteroides pròxims a la Terra. «No tenim cap indici que faci pensar que aquest asteroide suposa un risc per a la humanitat», afirmen des de l’agència espacial recordant que l’octubre del 2019 també s’esperava un possible impacte d’aquest asteroide i que finalment tampoc va passar.

Mil anys de tranquil·litat

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La humanitat ha aconseguit identificar més d’un milió d’asteroides. Es calcula que la xifra total de meteors podria ser desenes de magnituds més gran tot i que, fins ara, no siguem capaços de detectar-ne l’existència. «Sí que coneixem amb precisió els asteroides de mida quilomètrica i els que passen molt a prop del nostre planeta», recalca Trigo, autor del llibre La Terra en perill (Edicions de la Universitat de Barcelona. A la pràctica, aquests són els que podrien suposar un perill més gran.

L’anàlisi més exhaustiva que s’ha fet fins ara, encapçalada per l’astrofísic català Óscar Fuentes-Muñoz, conclou que cap dels asteroides de gran mida detectats s’aproximarà a la Terra en els pròxims mil anys. Així que no hi ha motius per témer l’arribada d’una roca espacial massiva com la que va extingir els dinosaures.