Del final dels dinosaures al recompte de totes les roques perilloses

Les probabilitats són baixes però no inexistents. Fa uns 65 milions d’anys, un asteroide gegant de més de 12 quilòmetres de diàmetre va impactar contra la Terra i va desencadenar una extinció massiva que va acabar amb els dinosaures. Res impedeix que, en algun moment, una altra roca espacial gegant es dirigeixi cap al nostre planeta. Però ara, a diferència del que va passar en l’era dels tiranosaures, la humanitat ja té en marxa diversos «programes de defensa planetària» per fer front a futures amenaces espacials. Fa dècades que les grans agències espacials del món, els observatoris astronòmics i fins i tot els astroaficionats monitoren el pas d’asteroides pròxims al nostre planeta perquè puguem respondre davant l’arribada d’una roca espacial gegant.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

La guerra contra els asteroides va arrencar amb la titànica tasca de recopilar dades. Fa més de vuit dècades que la humanitat treballa per estudiar i catalogar tots els asteroides i els cometes pròxims al nostre planeta. L’observatori astrofísic de Harvard va ser un dels primers a crear un programa d’aquest estil el 1947. Després el van seguir d’altres com, per exemple, el programa Lincoln posat en marxa el 1996. En aquests moments ja hi ha desenes de projectes similars a tots els racons del planeta. I ara ja s’hauria aconseguit rastrejar almenys el 95% dels asteroides de més d’un quilòmetre de diàmetre que passen a prop del nostre planeta.

¿Però què passaria si alguna d’aquestes roques es dirigís cap a nosaltres? És en aquest punt on entren en joc les oficines de defensa planetària. Així, l’Oficina d’Afers de l’Espai Exterior «monitoritza els asteroides» i «coordina una resposta global» amb la missió de fer front a eventuals amenaces. Aquesta entitat treballa amb agències espacials, observatoris astronòmics i centres d’investigació. n