Creix el nombre d’ajuntaments que dificulten l’accés al padró

"El que està passant a Ripoll és molt greu, sabem que la nova alcaldessa està impedint l’accés al padró a molts dels seus habitants, però no és un cas excepcional. Estem detectant que hi ha molts municipis que s’estan sumant a aquest discurs i cada vegada hi ha més traves per empadronar-se després de les últimes eleccions municipals", explica Núria Paloma, responsable d’incidència de la coordinadora d’oenagés solidàries a les comarques de Girona i el Maresme. Més enllà del partit ultra Aliança Catalana, cada vegada són més els alcaldes de diferents partits que miren d’impedir que persones nouvingudes als seus municipis accedeixin a l’educació o la sanitat pública. Després de les últimes eleccions, i el creixement del discurs ultra, les oenagés han iniciat nous recomptes per posar el problema sobre la taula.

"Més enllà de Ripoll, el discurs xenòfob està calant a molts ajuntaments. No voler empadronar els ciutadans nouvinguts és un comportament racista. Aquest argumentari està calant i les conseqüències que pot tenir en la cohesió social poden ser molt greus", opina Paloma. "¿Què aconsegueixen si no els empadronen?", es pregunta Lluís Puigdemont, membre de la comissió de vivenda de la federació Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). "La gent no deixarà de venir. El problema és que limiten el seu accés a l’Estat del benestar, i això trenca un model de país, de cultura i de cohesió", critica.

Accés a drets

El padró es considera la porta d’accés als drets fonamentals. És per això que des de fa alguns anys les entitats socials han començat a registrar, i assenyalar, els ajuntaments que posen traves a aquest procediment, que és clau per accedir a l’atenció sanitària, l’escolarització, les ajudes socials o la regularització administrativa per als migrants.

Abans de les eleccions municipals del 28 de maig, la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), la Coordinadora Obrim Fronteres, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc) i les sindicatures de greuges locals van presentar un mapatge de les vulneracions al padró a Catalunya que va avançar EL PERIÓDICO. Havien detectat 49ajuntaments catalans que no estaven garantint aquest tràmit bàsic, i una gran majoria estan situats a l’àrea metropolitana de Barcelona, com l’Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet. Això ha provocat l’aparició de màfies del padró, que a canvi d’imports de fins a 500 euros faciliten l’empadronament.

"Cada vegada hi ha més ajuntaments, de totes les sigles, que estan assumint actituds racistes aplicant canvis de criteri a l’hora de garantir l’accés al padró per guanyar vots", explica Lluís Puigdemont. "Hem identificat que hi ha molts ajuntaments que creuen que si són molt garantistes amb el padró poden generar un efecte crida, i per això hi posen traves", continua Paloma.

De fet, les entitats socials a Girona ja han començat un recompte de nous governs locals que estan canviant i dificultant aquest tràmit. També a Tarragona estan iniciant recomptes d’aquest tipus, i a Badalona les entitats detecten més traves després de l’arribada de Xavier García Albiol.

La llista de Paloma, que està en procés d’elaboració amb el suport de diferents entitats i moviments socials, ja compta amb sis nous municipis a la província de Girona: Santa Coloma de Farners, Figueres, Girona, Arbúcies, Salt i Amer. Els tres primers han canviat de govern i d’alcalde. Junts ha desbancat ERC a Santa Coloma de Farners i a Figueres, on fins al 28-M governava un quadripartit d’esquerres. I, a Girona, s’ha passat d’un govern de Junts en minoria a un tripartit liderat per la CUP juntament amb Junts i ERC. A Arbúcies continua governant Entesa per Arbúcies; a Amer, Junts, i a Salt, ERC.

¿En què es tradueixen aquestes traves? "Demanen més documentació de la que correspon, i que a més no consta enlloc, per exemple, un document d’autorització del propietari de la vivenda", diu Puigdemont. "A Arbúcies, un clàssic de vulneració al padró, ara a més obliguen a tots els que es volen empadronar a esperar al carrer", afegeix.

L’ignorat padró social

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Però el gran problema que comparteixen la majoria de municipis és el que es coneix com a padró social. La llei d’empadronament estableix la figura del padró sense domicili fix, una via per a totes les persones que viuen al carrer o en condicions precàries. "Aquests ajuntaments no volen ni sentir parlar d’aquest tema: estem fomentant el barraquisme ocult", lamenta Puigdemont. "Això afecta les persones que viuen en habitacions rellogades, però també veiem casos de refugiats ucraïnesos que viuen a cases de compatriotes però fa mesos que no aconsegueixen empadronar-se", afegeix Paloma.

Els membres de les entitats d’ajuda a migrants opten en ocasions per empadronar als seus domicilis algunes persones.