Primera Olimpíada Matemàtica Catalana Femenina

La diferència entre les proves Cangur i les Olimpíades Matemàtiques és absolutament reveladora. Mentre en les primeres, en què és el professor que acompanya els estudiants, la presència femenina està més normalitzada (continuen sent menys, però hi són), en les segones, en què són els mateixos estudiants qui han de fer el pas d’apuntar-se pel seu compte –el que vol dir veure’s preparats, motivats i amb ganes de competir-, les noies continuen sent molt poques. La síndrome de la impostora opera des d’edats molt primerenques. En l’última olimpíada matemàtica mixta celebrada el mes passat, les noies representaven només el 10%.

Per intentar trencar amb aquesta inèrcia, la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME) de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC) va acollir ahir la primera Olimpíada Matemàtica Catalana Femenina (OMCaF), en la que van participar 140 noies d’ESO i de Batxillerat de 80 centres educatius de 50 municipis de tot Catalunya, de Súria a Puigcerdà. Xifra rècord, tenint en compte que en l’última olimpíada mixta van ser 70 participants en total.

"L’origen és que necessitem moltes més matemàtiques. En aquests moments la societat té una falta greu de professionals en matemàtiques. Són estudis que tenen moltes sortides, són professionals molt buscats; en la docència es fa molt evident. No troben professors de matemàtiques per a secundària", assenyala Jordi Guàrdia, degà de la FME, que destaca que si bé aquesta falta és generalitzada, mirant només les dones és encara més greu, cosa que suposa un problema perquè "s’està perdent la mirada femenina".

Molt lluny de la paritat

Notícies relacionades

¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu

Mapa del canvi d’hora 2025: quins països canvien a l’horari d’estiu, quins han deixat de fer-ho i on està prohibit

Actualment a la FME les alumnes matriculades són el 30%, una xifra que encara es troba molt lluny de la paritat, però que ha millorat, tenint en compte que fa cinc anys eren el 20%. Guàrdia està convençut de la necessitat que aquestes xifres tornin a ser d’un 50%-50% –com ho eren quan ell estudiava, recorda-, i de cara a poder aconseguir aquest objectiu confia molt en iniciatives com la portada a terme ahir, organitzada per les facultats de matemàtiques de la UAB i la de la UB, per la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) i per la filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

"No es tractava de fer una cosa segregada; en absolut, però ja que elles no s’animen a participar per tots els condicionants socials, les hem d’anar a buscar", conclou Guàrdia remarcant que l’objectiu final és despertar vocacions.