El mòbil a la tercera edat

"No som uns inútils, però exclouen molta gent. De vegades sents que t’hi estàs deixant la vista. I tinc coneguts a qui els costa entendre’s amb la pantalla tàctil perquè comencen a tenir problemes de pols", explica la Maria Martín, de 71 anys, que dona compte d’alguns incidents dels usuaris sèniors. Sovint, explica, comparteixen fotos o vídeos que emmagatzemen i després no poden trobar. O es posen nerviosos si no contesten amb la rapidesa que voldrien. O cliquen en enllaços sospitosos quan no semblen directament perillosos. "Al meu marit he hagut de desactivar-li un servei d’una operadora que li cobrava 10 euros al mes", afegeix la María. Les estafes a persones grans van augmentar el 78%.

La relació dels més grans amb el mòbil, des de la usabilitat fins al seu impacte quotidià i emocional, és un territori gairebé ignot per a la investigació acadèmica, concentrada –es diria gairebé que amb obsessió– en el públic infantil i juvenil. Tot i això, hi comença a haver dades i reflexions sobre un dispositiu que utilitza amb freqüència més del 60% de les persones més grans de 65 anys, segons dades de l’INE.

"És indubtable que els telèfons estan dissenyats per a individus joves que saben navegar de manera intuïtiva", afirma Lucía Velasco, economista i autora del llibre ¿Te va a sustituir un algoritmo?. "Per a les persones grans, que generalment hi vegin pitjor o comencin a tenir menys precisió, tot és més complicat –afegeix–. Si et passes de simple amb l’aparell, no pots fer la meitat de coses. I, és clar, molts senten desesperació i frustració, i arriben a pensar que ja no valen per res".

El desafiament

Des de l’associació Som Seniors, Lourdes Charles Jaimejuan també posa en qüestió els biaixos excloents del disseny dels mòbils (que no només pateix la gent gran), tot i que remarca que l’experiència del col·lectiu és molt més rica que tot aquest farcell de clixés que remeten a jubilats enganxats a l’aparell, entrant sense voler en webs porno –"mama, què has tocat?" "Jo no he fet res, filla, això m’ha sortit sol"- i enviant missatges intempestius –i per partida doble, triple o quàdruple– a amistats i família. "Els problemes amb l’smartphone no són exclusius de la gent gran", reitera.

Tot i això, el desafiament hi és. "Hem començat a veure com la gent gran rep un telèfon intel·ligent com a regal de Nadal", explica Eugenia Madrid, responsable de la Unitat de Gent Gran de l’Ajuntament de Badalona. "I tenen moltes ganes d’accedir i utilitzar-lo, però hi ha un gran grup que no sap com fer-ho". Des de l’ajuntament han posat en marxa cursos.

En aquest sentit, un estudi de la UOC publicat l’any passat ja desmentia que fer-se més gran impliqui utilitzar menys les tecnologies digitals. De fet, un factor clau són les tarifes assequibles. Segons aquest informe, fet per les investigadores Miria Fernández-Ardèvol, Andrea Rosales i Francisca Morey Cortès, les persones grans utilitzen més el mòbil als països on els preus són més accessibles.

"Saber utilitzar un mòbil els fa estar més estimulats i menys aïllats", assenyala Eugenia Madrid. "Amb aquests cursos volem que s’adonin que en poden disfrutar, que els vegin com un aliat", diu.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

"Estem veient que quan la gent comença a aprendre la seva autoestima augmenta", afegeix. No obstant, no tots poden accedir a aquests cursos. "Tant de bo hi hagués classes a la meva residència", expressa Ascensión Pulido, que es desplaça amb cadira de rodes i viu amb el seu marit en una residència. Gràcies al mòbil, diu, es distreu, parla amb amigues i mira vídeos a YouTube. La lletra del telèfon, que està en la seva màxima mida, també li permet llegir les notícies. Li agradaria saber utilitzar el Whatsapp millor i buscar a internet.

A la seva antiga residència, hi havia una senyora que l’ajudava, però a la d’ara ningú té telèfon. "La gent gran utilitza el mòbil per al mateix que els altres", explica l’experta Andrea Rosales.