Sobrepassats per la burocràcia digital
El 80% dels jubilats se senten «perduts» davant un tràmit digital. L’accés a l’Administració i als bancs, els principals problemes davant un procés de digitalització que no els inclou.

Més del 60% dels més grans de 65 anys utilitzen el telèfon mòbil amb una freqüència i quotidianitat que molts dels prejudicis edatistes que se solen posar en marxa davant la imatge d’una àvia trastejant un smartphone. No obstant, la transformació digital de la societat avança a grans gambades i sovint no té en compte qui no en pot seguir el ritme. De fet, "el 80% de les persones jubilades se senten perdudes o soles quan s’han d’enfrontar a un tràmit digital", afirma Lucía Velasco, economista i autora de ¿Te va a sustituir un algoritmo? Els principals esculls: accedir a l’administració i als bancs digitalitzats, dos aspectes –la salut i la pensió– centrals en les seves vides.
Aquesta experta assenyala que aquest "quedar-se enrere" suposa veure minvat l’exercici dels seus drets com a ciutadans. "Els causa una sensació d’aïllament, d’exclusió, se senten matussers, entren en bucles de frustració –afirma l’especialista. I al final, aquesta bretxa genera encara més dependència".
Segons Velasco, els processos intermediats per la tecnologia acaben generant fractures digitals entre els que poden utilitzar-los i els que no. "Els més grans de 65 anys entren en la categoria dels que pitjor ho passen: no significa que rebutgin la transició digital, sinó que aquesta no està pensada per a ells".
Els dissenyadors desenvolupen els dispositius i sistemes des de la seva perspectiva i la de les persones encarregades de provar-los. D’aquesta manera, un gruix de la població es queda fora. "El normatiu és que un estigui sa, hi vegi perfectament, tingui una pantalla gran, bona connexió i bateria al mòbil, i sàpiga navegar intuïtivament per la web", enumera. "Algunes d’aquestes característiques es deixen de complir a partir dels 65".
Eliminació de la cita prèvia
Els últims anys, els tràmits amb l’Administració també s’han anat tornant cada vegada més digitals. Malgrat que això respon a uns criteris d’eficàcia i eficiència, les recurrents queixes i protestes de col·lectius han alertat les institucions que aquesta transformació no ha tingut en compte les persones grans.
Mesos enrere, la síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, reclamava a totes les Administracions que la cita prèvia deixés de ser un requisit per accedir a les oficines d’atenció ciutadana i registre. El juliol passat, la Generalitat va decretar el final de l’obligatorietat de la cita prèvia.
Així mateix, les entitats bancàries també aposten cada vegada més per la digitalització: els caixers automàtics i la banca mòbil han substituït l’atenció presencial. Cada vegada hi ha menys sucursals bancàries, i els horaris d’atenció al públic de les que queden es redueixen a poques hores diàries. "La banca va començar a dir que no havíem d’anar a les finestretes, sinó als caixers. I ha arribat un moment en què les sucursals són només per a negocis", denuncia en Lluís Guasch, jubilat de 74 anys que defensa els drets de la gent gran davant la digitalització.
"Les persones que porten sent clientes fidels durant anys ara es troben desemparats", explica Guasch. "Jo he vist gent davant d’un caixer plorant, perquè no sabien fer operacions". També denuncia la digitalització de l’Administració pública. "La fractura digital pot suposar un nivell important de dependència: molta gent gran autònoma necessiten ajuda o depenen de fills o familiars per poder fer tràmits".
La Loli Hurtado, veïna de l’Hospitalet de 92 anys, acusa la desaparició de les sucursals al barri. "Quan el meu marit va morir, hi havia tres bancs. Ara ja no n’hi ha cap". Només queden caixers automàtics, i a la seva família li fa por que tregui els diners en ple carrer per por que la robin. Ara depèn del fill per gestionar els diners.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Postureig 'low cost' La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona
- Escapades El poble més pintoresc de Catalunya per visitar al febrer és un paradís modernista amb una festa que omple de color l'hivern
- El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril
- Futbol La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Aldarull Un grup causa aldarulls en un tren obligant a intervenir la maquinista
- Negociacions El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança
- Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari
- CARDIOLOGIA ¿Què són i com evitar els greixos trans, que augmenten el risc de mort un 34%?
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet