Els intents de suïcidi en menors baixen per primer cop després de la pandèmia

En concret, entre el gener i el juny de l’any passat (Salut encara no disposa de la informació del segon semestre), es van produir a Catalunya 730 activacions del Codi Risc Suïcidi en la població menor d’edat, davant les 779 del primer semestre del 2022 (any en què n’hi va haver 1.284), les 713 del primer semestre del 2021 (any en què n’hi va haver 1.328) i les 217 del primer semestre del 2020 (any en què n’hi va haver 536).

"La impressió és que les alteracions conductuals en els menors comencen a disminuir", assenyala a aquest diari el director del Pla de Salut Mental i Addiccions de Catalunya, Joan Vegué. Tot i així, continuen estant en nivells més elevats que abans del 2020.

En paral·lel, en els últims tres anys ha augmentat fins a un 25% el consum de psicofàrmacs en la població menor d’edat atesa en els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ). "Creiem que té a veure amb l’augment de les urgències i les hospitalitzacions", explica aquest psiquiatre. Segons ell, a causa de la covid, "hi ha més trastorns adaptatius, més trastorns de conducta, més trastorns de la conducta alimentària (TCA) i més ideacions suïcides".

El nombre de nens i adolescents catalans atesos que consumeixen psicofàrmacs va augmentar un 25% el 2022 respecte a l’any anterior, segons l’informe Àmbit de salut mental i addiccions: dades 2017-2022, de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (Aquas), que depèn del Departament de Salut.

Aquest augment, recull aquest informe, ha sigut progressiu i especialment acusat des del 2020, any de la pandèmia. A més, també ha pujat en un 0,5% el percentatge de pacients als quals se’ls han dispensat tres o més fàrmacs el mateix mes. Així mateix, també s’observa una diferència important entre sexes, ja que el percentatge de nenes i adolescents dones duplica el d’homes, així com un augment progressiu en els últims anys.

Per entendre aquesta pujada en el consum de fàrmacs en la població infantil i juvenil cal tenir en compte diversos factors. Malgrat l’augment dels trastorns de salut mental entre els menors d’edat arran de la pandèmia, també és un fet que Espanya es troba, des de fa anys, entre els països amb més ingesta de psicofàrmacs. Però, a més, els professionals assenyalen les llistes d’espera per accedir a un psicòleg o psiquiatre de la sanitat pública: a Catalunya, els nens i adolescents han d’esperar una mitjana de 80 dies (gairebé tres mesos) per ser visitats per un psicòleg d’un CSMIJ en una primera cita ordinària.

Llistes d’espera

"L’augment del consum de psicofàrmacs en nens i adolescents està indirectament relacionat amb les llistes d’espera a l’especialista", diu el psicòleg Roger Ballescà, coordinador de l’àrea de salut mental infantil i juvenil del Col·legi Oficial de Psicològia de Catalunya. "[Els psicofàrmacs] Són el recurs per abordar situacions que no es poden tractar de manera psicoterapèutica", afegeix.

Ballescà insisteix que el fet que els joves catalans consumeixin psicofàrmacs no vol dir que estiguin "pitjor" que els d’altres països, sinó que el sistema aquí "no té altres recursos" i, per tant, es recorre a la psicofarmacologia, això és, a tractar els símptomes. "Tot això té relació amb les llistes d’espera. En comptes de ser atesos en els CSMIJ, aquests nens i adolescents són atesos des de la primària, que moltes vegades l’única opció que té és la psicofarmacologia. "Estar en la llista d’espera augmenta la gravetat", adverteix aquest psicòleg, que insisteix que el psicofàrmac, tot i que de vegades és "imprescindible", es tracta d’un "recurs d’emergència" de què no s’ha d’abusar.

Notícies relacionades

Dels ‘kikos’ als bunyols d’anís, els xefs catalans innoven amb nous ingredients pels torrons d’aquestes festes

La música com a llengua comuna

Des de l’atenció primària, la metge de família i membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic) Rosario Jiménez precisa que, des del 2020, el consum de psicofàrmacs ha pujat "en totes les edats". "Hi ha un augment del malestar emocional, i això el veiem en la consulta", assenyala Jiménez, que precisa que "és molt estrany" que un metge de capçalera prescrigui psicofàrmacs a nens i adolescents.

"Quan la societat és més demandant, tolera pitjor la frustració, està més malalta i es generen més consultes i més prescripció. Però no només per les llistes d’espera, sinó perquè la gent [que pot pagar-s’ho] busca resposta en la sanitat privada i normalment la resposta que es dona des d’aquí són els fàrmacs", assegura aquesta metge de família.