Els professors demanen les 3 hores setmanals de català

El que va començar a principis d’aquest curs com una "resposta" al malestar dels docents de llengua catalana i literatura a batxillerat "davant la situació de desinformació i desconcert" que patien en relació amb la programació dels continguts i de lectures que afectaven el desenvolupament del curs amb la mirada posada en la selectivitat, ha derivat en la creació de DocentsCAT, plataforma que agrupa professors de llengua catalana de secundària –primer era de batxillerat però s’hi han unit també professors d’ESO–. Nascuts amb actitud constructiva, acaben de publicar un decàleg de mesures "de mínims" per revertir "l’actual nivell de coneixement i ús social del català als instituts", encapçalat per la petició de recuperar les tres hores setmanals de català tant a batxillerat com a secundària.

A batxillerat és habitual fer-ne dues hores a la setmana tant a primer com a segon, una xifra que els docents consideren "absolutament insuficient" per treballar-ne tot el temari. A l’ESO és una mica més difícil calcular-ho, ja que varia en funció de cada centre, ateses les característiques del nou currículum. Un currículum més "líquid" i transversal que no entén les competències compartimentades en les assignatures clàssiques, un factor que dificulta saber quantes hores dedica l’alumnat específicament a la llengua però que, en qualsevol cas, al col·lectiu li semblen poques, atesos els mals resultats en les últimes competències bàsiques.

"Situació d’emergència"

El curs passat, el resultat mitjà de català en aquestes proves de nivell [en les quals participen tots els alumnes catalans de quart d’ESO] va ser de 72,3 punts, la xifra més baixa de l’última dècada, que suposava un retrocés respecte al (ja dolent) resultat del curs anterior, quan la nota mitjana va ser de 74,1 punts.

Sota el lema "davant de problemes, solucions", el gran objectiu del col·lectiu de docents –que han creat un decàleg que ha sigut firmat en pocs dies per 6.514 persones (3.269 docents i 3.245 no docents)– és que el Departament prengui "mesures urgents" davant "la situació d’emergència que viu la llengua [catalana]".

La segona demanda del decàleg és "implementar l’ús de la llengua catalana en la totalitat de l’àmbit educatiu".

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"El català és la llengua de referència i d’aprenentatge del sistema educatiu; per tant, tota la comunitat educativa ha d’utilitzar-lo i no canviar de llengua: professorat, PAS, conferenciants, monitors d’oci, animadors...", prossegueix el segon punt del decàleg.

"No pot ser que el català quedi relegat a l’àmbit academicista de la matèria de llengua catalana; ha de ser habitual tant als centres educatius com en totes les esferes socials: normalitzar-lo a l’escola és normalitzar-lo al carrer", prossegueix la demanda "de mínims" consensuada pel col·lectiu de docents, que insisteixen que totes les institucions públiques han "d’actuar amb fermesa per millorar l’ús de la llengua".