El baix nivell i la calor faran més difícil potabilitzar l’aigua dels embassaments

Ara, en ple hivern, la situació no és com la de llavors. Però estem en la més que probable avantsala d’un escenari encara més dèbil que el de l’any passat. ¿Per què? Avui les reserves són menors que un any enrere. I, cada vegada que un embassament veu reduït el seu volum, el nombre de contaminants que es troben a l’aigua estan més concentrats. La matèria orgànica augmenta i l’aigua es barreja amb la capa inferior de l’embassament, que pateix la falta d’oxigen. A més, si les pròximes setmanes pugen les temperatures, apareixeran encara més algues i microorganismes a l’aigua.

En aquests moments, l’exemple més evident d’aquest procés està al pantà de Sau, al 4,44% de la seva capacitat, un percentatge que disminueix diàriament i estableix així un nou rècord històric cada dia. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està gestionant de manera gairebé quirúrgica l’aigua de l’embassament. L’aigua es desembassa constantment Ter a baix, on es barreja amb l’emmagatzemada a l’embassament de Susqueda.

Seguiment al minut

L’ACA està accelerant aquesta transferència d’aigua per salvar tanta aigua de Sau com sigui possible abans que l’estat qualitatiu es deteriori. Fonts de l’empresa pública ATL (Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat) detallen que es fa un seguiment al minut d’aquest engranatge Sau-Susqueda. Juntament amb l’ACA i el Departament de Salut, s’avalua constantment la qualitat de l’aigua. ATL hi té instal·lades unes sondes per mesurar l’aigua en continu. Com que aquestes proves es realitzen a la presa de Susqueda i a la del Pasteral (on comença el transvasament cap a Barcelona), la companyia ja sap com és l’aigua que arribarà a la potabilitzadora.

Així, es poden anar adaptant els tractaments i es determina quant és necessari diluir l’aigua perquè sigui apta per al procés de potabilització. ¿Sempre es podrà tractar aquest aigua? Xavier Sánchez Vila, catedràtic d’Hidrogeologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i professor de l’Escola de Camins d’aquest centre, considera que sí: "Gairebé tota l’aigua es pot tractar. Però has de preparar uns procediments més intensos i contundents".

Osmosi inversa

Sánchez Vila afirma que les empreses subministradores d’aigua s’han de preparar per modelar els tractaments. "L’osmosi inversa és la manera més contundent de potabilitzar l’aigua, però no sempre fa falta recórrer-hi. Hi ha altres opcions, com canviar la microfiltració per la nanofiltració, per exemple, o afegir filtres de carbó actiu". L’osmosi inversa és la possibilitat més cara i també la que consum més energia. S’utilitza per exemple a la potabilitzadora del Besòs. Tot això, si es posa en pràctica, implicarà gastar més diners. Al Llobregat, quan l’aigua baixa amb mala qualitat, se sol parar la producció de la potabilitzadora i es tracta aigua subterrània dels pous de la vall baixa. És una cosa que coincideix amb els grans episodis de pluja. No obstant, la situació al Ter és preocupant: "L’aigua d’aquest riu sol tenir millor qualitat que la del Llobregat. Però en els últims anys ha empitjorat i la sequera ho agreuja encara més".

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Al juliol, la concentració de trihalometans (THM) ja va augmentar, sense arribar a depassar els llindars màxims permesos. En aquell moment, la preocupació va arribar al Govern perquè existia el risc que l’aigua fos difícil de tractar. ATL i les operadores de Girona van prendre mesures. A la potabilitzadora de Cardedeu, es van instal·lar uns nous filtres de carbó actiu (25, en concret), per incrementar el rendiment a l’hora d’eliminar contaminants.

Durant les reunions del Comitè Interdepartamental de la Sequera, es va plantejar la possibilitat de sol·licitar una excepció durant un petit període de temps per si se superaven els valors màxims d’amoni o THM, cosa que no va passar. Els THM, que a llarg termini poden tenir efectes en la reproducció humana, es formen també després que l’aigua surti de la potabilitzadora, de manera que era necessari continuar controlant-ne la qualitat en tot moment. A les xarxes d’ATL, en els respectius municipis, es decideix quanta aigua de l’embassament es barreja amb la dels pous de cada localitat. A mitjà termini, la Generalitat assumeix que la solució definitiva a la "vulnerabilitat de la potabilitzadora de Cardedeu" és el projecte de rehabilitació d’aquesta planta, que ja s’ha licitat per 123 milions.