¿Quan baixarà la pressió? ¿Hi haurà barcos? ¿Qui es multarà? La sequera en 14 respostes

Gairebé totes les decisions es regeixen per aquest document aprovat pel Govern per garantir el subministrament amb la mínima afectació possible a l’economia. En aquest pla s’especifica quines restriccions i mesures extraordinàries s’apliquen en cada fase i quan s’entra en cada una d’aquestes.

De menys a més risc per al proveïment: normalitat, prealerta, alerta, excepcionalitat i emergència (dins de l’emergència hi ha tres categories: un, dos i tres). La preemergència que s’anuncia aquest dimarts no està inclosa en el pla especial de sequera, però implicarà algunes mesures concretes per evitar un salt tan abrupte a l’emergència, la llum vermella del semàfor.

A cada fase, es precisa quin percentatge es retalla per al reg agrícola, urbà i els usos industrials de l’aigua. A més, s’indica una màxima dotació mitjana per persona i dia. En algunes fases també es limita l’ompliment de piscines.

Per calcular aquesta xifra, se separa la despesa d’aigua industrial, agrícola o ramadera. Després se suma el consum domèstic amb l’aigua que utilitzen restaurants, hospitals, hotels, biblioteques, perruqueries i tots els serveis i comerços. Això es divideix pel nombre d’habitants. Així s’obté una xifra que és el consum mitjà d’una localitat per persona i dia. En excepcionalitat, ha de ser inferior a 230 litres per persona i dia. En emergència 1, no pot superar els 200 litres per persona i dia. A Barcelona, per exemple, a l’octubre va ser de 170 litres per persona i dia.

És l’aigua que es consumeix en una llar. Normalment, no s’acosta a aquests 200 litres. A Barcelona, és d’uns 110 litres per persona al dia.

Els ajuntaments són els que han de vigilar que es compleixi amb les dotacions màximes permeses a cada fase. Si s’excedeix el límit establert, poden prendre les decisions que considerin oportunes per fer descendir la despesa. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) pot multar (i ho està fent) els ajuntaments que no compleixen aquestes quantitats. Si hi ha veïns que reguen o omplen piscines quan no està permès, la policia local o els Mossos poden imposar sancions. En el cas d’indústries que utilitzen més aigua de la permesa, són els inspectors els que multen.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és l’empresa pública de la Generalitat que s’encarrega de gestionar i planificar l’aigua a les conques internes. A les conques de l’Ebre, l’entitat responsable és la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que depèn del Govern.

Les baixades de pressió també depenen dels ajuntaments. A les localitats que incompleixin amb les dotacions urbanes, poden ser una mesura per reduir el consum. Aigües de Barcelona l’aplicarà en els municipis que entrin en emergència o preemergència i depassin el límit establert.

En aquests moments ja hi ha desenes de municipis que pateixen talls d’aigua perquè depenen de pous que s’han assecat. Per a les localitats connectades a la xarxa, aquesta serà una última mesura que hauran d’indicar els ajuntaments. És preferible aplicar reduccions de pressió, que no són tan nocives per a la xarxa d’aigua.

L’aigua es pot extreure dels rius (regulats per embassaments) o d’aqüífers. En la major part de les conques internes, l’aigua la ven ATL (l’ens de proveïment públic Aigües Ter-Llobregat) i la distribueixen empreses subministradores, com Aigües de Barcelona, Sorea, Aqualia o companyies públiques.

El Govern ha apostat per construir més pous i ampliar dessalinitzadores, a més de produir aigua regenerada. Així no es depèn de l’aigua de la pluja que porten els rius.

Aigua residual depurada sotmesa a un tractament extra. S’utilitza per al reg de camps de golf, agricultura o usos industrials. Des de fa 12 mesos, també s’aboca al Llobregat per barrejar-la amb l’aigua del riu i després captar-la, potabilitzar-la i enviar-la a les llars perquè es pugui beure. No té cap risc per a la salut ja que supera tots els controls.

L’aposta del Govern és apostar per mesures permanents a través d’obres. No obstant, Barcelona s’està preparant per si en ultima instància s’ha d’activar aquesta solució.

L’aigua en alta és la que arriba amb grans canonades a les ciutats. L’aigua en baixa és la que es distribueix entre els carrers dels municipis. Les fugues a les dues xarxes (en alta i en baixa) causen pèrdues importants que redueixen l’eficàcia i provoquen que es perdi aigua. L’ACA ha llançat diverses línies de subvenció perquè els ajuntaments reparin aquestes fugues.