El Govern descarta la contractació d’un psicòleg per a cada escola

Malgrat que fins a finals de febrer no es donaran a conèixer les propostes de millora plantejades per la comissió d’experts creada com a resposta als mals resultats de l’últim informe PISA a Catalunya, la consellera d’Educació, Anna Simó, va entregar ahir a les nou del matí, una hora abans de la seva compareixença en la comissió d’educació, un document de 41 pàgines de balanç del compliment dels acords del ple monogràfic sobre educació que el Parlament va celebrar el juliol passat.

En aquest document, el departament ret comptes sobre en quin punt estan les 43 propostes plantejades pels diferents grups parlamentaris per millorar un sistema educatiu a l’ull de l’huracà. Entre les que la consellera ha assenyalat com a "no viables" destaca la contractació d’un psicòleg per cada centre, mesura que Simó descarta "per la falta de professionals i recursos", malgrat la pandèmia de salut mental entre els adolescents, que no pocs professors relacionen amb la caiguda en els resultats de PISA, prova que avalua l’alumnat en els difícils 15 anys.

La consellera va assenyalar que, per tractar aquestes qüestions, el Govern han reforçat el programa Salut i Escola, desplegant-lo en tots els instituts catalans, amb visites regulars d’una infermera de referència; un programa que va a càrrec del Departament de Salut que preveu una inversió de 15 milions en tres anys.

Concentrar-se en el català

Tornant a les propostes descartades, Simó no preveu introduir l’anglès en l’educació infantil. "En les primeres etapes cal concentrar els esforços en l’adquisició de competència en llengua catalana; l’ensenyament d’una llengua estrangera en etapes tan primerenques no garanteix uns resultats competencials a llarg termini superiors als que s’obtenen quan el procés de lectoescriptura en llengua catalana ja està desenvolupat", va argumentar.

Sense deixar la llengua anglesa, l’informe de la consellera considera també "inviable" la contractació d’auxiliars de conversa per a tots els centres, una altra de les propostes per disminuir la bretxa entre els centres privats i els públics i entre els alumnes les famílies dels quals poden pagar una acadèmia (o un campus d’estiu a Irlanda) i els que no.

En la llista de mesures pendents hi ha també "l’obligació dels centres concertats d’informar, abans de la preinscripció i a l’inici del curs escolar, de la gratuïtat de l’educació i, per tant, de la voluntarietat de les aportacions econòmiques de les famílies" (en el marc del decret de concerts, també pendent).

Quant a permetre la flexibilització de ràtios d’acord amb la complexitat de l’alumnat per millorar els resultats en els centres que concentren un major número d’alumnat vulnerable, aquesta mesura –PISA n’ha fet evident la necessitat– està també en la categoria de "sense previsió". "Si no podem fer-ho abans, la reducció de ràtios es completarà en nou anys, una vegada vagin avançant de curs els alumnes d’infantil, on la ràtio ja està en 20 a I3 i I4", va apuntar.

Pla de matemàtiques i lectura

Entre les mesures en què el departament sí que ha avançat, Simó va destacar el pla específic per a la millora de les competències matemàtiques i de comprensió lectora per al curs 24-25; programa que es presentarà a l’abril.

Sobre les aules d’acollida, una altra de les urgències que PISA va posar sobre la taula [amb uns resultats dos cursos per darrere entre els alumnes d’origen migrant i els que no ho són], Simó va informar que mentre que el curs 22-23 hi havia 940 aules d’acollida, aquest curs hi haurà 1.372; mesura a què es destinen 43.000 euros per curs.

En relació amb la inversió, Simó va assenyalar la seva "voluntat" d’augmentar progressivament la inversió actual del 4,21% del PIB al 6%, tal com estableix la llei d’educació de Catalunya (LEC), "perquè el sistema educatiu tingui una inversió mitjana europea en educació", malgrat que la mesura no té un calendari d’execució.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Estem lluny de l’objectiu: el pressupost de la Generalitat és de 38.000 milions i el PIB de Catalunya és de 219.000 milions, de manera que el 6% del PIB en educació suposaria uns 13.140 milions, és a dir, el doble del pressupost actual de 6.826 milions.

I malgrat que en un primer moment la consellera es va mostrar "alineada" amb les propostes del Govern espanyol per canviar la preocupant foto de l’últim informe PISA, ahir va matisar que hi ha "mesures concretes" en què no estan d’acord, com els reforços fora de l’horari lectiu.