Les dessalinitzadores valencianes estan a un terç de la seva capacitat

Segons constata l’última memòria anual d’Acuamed, corresponent al 2022, les dessalinitzadores valencianes esmentades van tancar l’exercici amb una producció global de 48,19 hectòmetres cúbics, enfront una capacitat potencial instal·lada de 128,4 hm³, xifra que suposa una mica més d’un terç de les seves possibilitats.

Instal·lació a l’alça

En l’actualitat –veurem què passa a partir del 2024 després de mesos d’intensa falta de pluges a tot el territori valencià–, la dessalinitzadora de Sagunt, que es va començar a explotar el 2018, tan sols va produir 0,16 hm³ el 2022, enfront una capacitat anual de 8 hectòmetres. Aquesta conducció pot donar servei a més de 120.000 usuaris de l’àrea del Camp de Morvedre. I per això el Govern central hi ha recorregut per resoldre la situació d’emergència per sequera a Catalunya.

Acuamed gestiona el sistema que engloba l’obra de presa del canal Xúquer-Turia, l’estació de bombatge de Paterna i el seu dipòsit regulador a Sagunt, tots connectats per canonades conductores. A més, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va executar les obres d’interès general i amb un cabal de reserva a l’embassament de Contreras.

Acuamed, que ocupa una dotzena de treballadors al seu centre de Sagunt, haurà de dotar amb més recursos humans aquest centre de treball quan la societat estatal vinculada al Ministeri de Transició Ecològica posi en marxa el pla per incrementar la seva producció per transportar aigua, en barcos des del port de Sagunt fins a Catalunya. Fonts d’aquest ministeri calculen que es podrien enviar fins a set hectòmetres cúbics durant l’estiu del 2024.

En l’actualitat, a Espanya hi ha instal·lades un total de 765 plantes dessalinitzadores amb produccions superiors als 100 m³/dia. D’aquestes, 360 són d’aigua de mar, i 405, d’aigua salabrosa. El País Valencià, a més de la citades plantes d’Acuamed, compta amb altres explotacions a Xàbia (municipal) i Alacant (estatal). La de Torrevella és, amb diferència, la que més volum tracta i una de les més grans d’Europa. De fet, és una de les que augmentaran la seva cabuda segons els plans del Ministeri per a la Transició Ecològica. Aquesta última, segons el balanç d’Acuamed, va produir 36,4 hm³ d’aigua per a reg i proveïments, gairebé la meitat de la seva capacitat anual (80 hm³), ampliable a més de 120.

Menys producció

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Mentrestant, la de Mutxamel, amb 6,91 hm³ produïts el 2023, està gairebé al límit de la seva capacitat (8 hm³); la d’Orpesa va generar una producció de 4,56 hectòmetres cúbics d’aigua per a proveïment, però podria arribar fins a 21,5 hm³. La de Moncofa, amb escàs rendiment, va produir 0,22 hm³ destinats al proveïment de la població, molt lluny del seu volum possible de 10,9 hm³.

La sobreexplotació d’aqüífers ha triplicat l’ús de l’aigua dessalada respecte a l’última dècada. La sequera estival va obligar a disposar de recursos extraordinaris, que van passar des dels 30 hm³ el 2015 fins als 100 hm³ el 2019.