Catalunya comença a reduir els cabals dels rius per la sequera

Per entrar en un riu normalment es necessiten unes llargues botes de pesca. No obstant, els ecologistes que ahir van envair el llit del riu Muga per protestar contra la decisió del Govern de reduir el cabal dels rius hi van entrar amb un calçat normal. Aquest riu empordanès, en els trams de Peralada i Cabanes, és completament sec i s’ha transformat en un pedregar erm.

"La imatge és un argument de pes contra la retallada dràstica dels cabals ambientals mínims imposada per la Generalitat", critica Arnau Lagresa, membre d’IAEDEN (Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura). Posa paraules al malestar de més de 20 associacions ecologistes (entre les quals la XCN, Xarxa per la Conservació de la Natura), que una setmana enrere van portar aquesta acció a la fiscalia en forma de denúncia. "Entenem que s’hagi d’assegurar l’aigua de boca, però la segona prioritat ha de ser el manteniment dels ecosistemes fluvials, que ja estan tocats de mort", detalla Lagresa.

Considera que la decisió és "una condemna" per al riu i les espècies que habiten en el seu curs. A més, les plataformes de la zona no aconsegueixen comprendre per què la Muga és el riu on més es restringiran els cabals.

L’ACA preveia reduir els cabals del Llobregat, el Ter i la Muga. I els dos primers afectats són els dos rius del nord. En menys d’una setmana, la Muga ha passat de 135 a 100 litres per segon. El Ter, des de la presa del Pasteral, ha passat de 2.000 metres per segon a 1.600. El Govern, des del primer dia, ha insistit en una idea: les reduccions seran progressives i, si es detecten efectes greus sobre els ecosistemes, es pararan.

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

Aquesta explicació no convenç els col·lectius. L’altra carta de l’Executiu català per defensar la seva decisió són les anomenades hidropuntes, unes accions que consisteixen a augmentar els cabals durant unes hores, dues vegades per setmana, per alleujar els hàbitats fluvials. Amb tot, Lagresa opina que no són suficients.

Marc Ordeix, biòleg especialitzat en rius, comparteix la tesi: "¿De què li serveix a un peix disposar d’aigua dos dies per setmana? ¿T’imagines que a tu et diuen que només pots respirar dues vegades cada set dies?". Ordeix, que dirigeix el CERM (Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis), exposa tres situacions molt cridaneres. Comença pel vern, un arbre típic dels boscos de ribera: "En els últims anys estan morint en gran quantitat. Els verns necessiten tenir sempre les arrels humides. I si el riu s’asseca o es constreny, moren o queden molt malmesos". El segon protagonista és un mol·lusc molt escàs, la nàiade, les poblacions de la qual han disminuït de manera dràstica malgrat diverses estratègies de conservació. L’últim cas, també en perill, és el de la merla d’aigua, un ocellet que requereix un cabal una mica potent per menjar i sobreviure. Estan en perill.