La sequera impacta també les aules

La sequera s’ha colat aquest curs a les escoles i instituts catalans de mil maneres (amb més o menys intensitat), ja que l’escola (per sort) difícilment és aliena a les qüestions que marquen no només l’agenda, sinó el dia a dia (i el futur) dels nens. L’IE La Tordera no és en absolut l’únic amb un carnaval que va girar al voltant de la sequera [a més de la Reina de l’Aigua, l’alumnat d’infantil es va disfressar de gotes de pluja, de núvols, de llamps...]. A l’escola Dovella, al barri del Clot, a Barcelona, els nens de quart de primària són els encarregats d’elaborar el monarca que mana a l’alumnat anar a l’escola en pijama o amb una sabata de cada. Aquest any també el van fer blau i recordava la importància d’estalviar aigua pel bé comú.

En el cas de l’alumnat de quart de primària de la Dovella, a més, el treball al voltant de l’aigua està tenint lloc durant gran part del seu dia a dia. Tot va començar perquè, de manera casual, els nens van observar els cartells al metro i als quioscos, d’"emergència per sequera" i ho van comentar a classe. "Els vaig dir que m’enviessin fotos d’on els havien vist, per què eren allà... i va sorgir una primera pregunta: ¿l’aigua sempre és bona? A partir d’allà comencem a pensar en la relació entre els humans i l’aigua, les conseqüències i van sortir una sèrie de subtemes: tsunamis, inundacions, sequera, la contaminació de l’aigua, els éssers que viuen a l’aigua i depenen de l’aigua, quines plantes necessiten més aigua per viure, quines no", relata Natàlia Gamarra, tutora del grup, que, a partir d’allà, els va preguntar què volien saber sobre la relació dels humans amb l’aigua. D’allà va sorgir tota una altra sèrie de preguntes que estan intentant resoldre des de les diferents matèries.

Petjada hídrica

La sequera, per exemple, a partir de notícies a la premsa. Van calcular també la seva petjada hídrica i ara comencen un treball interdisciplinari per calcular l’aigua que gasta l’escola per exposar-lo després a la resta de grups juntament amb possibles mesures a prendre com a grup. El treball per projectes era això.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Més enllà de projectes, en alguns casos, els currículums competencials han obert la porta a infinitat d’experiències semblants, tant a primària com a secundària. A l’IES Investigador Blanxart de Terrassa (Vallès Occidental), per exemple, els alumnes de primer d’ESO fan un projecte sobre el canvi climàtic i què podem fer per evitar-lo, en què es parla de les seves conseqüències, com la sequera. I al projecte de tercer treballen sobre l’efecte del canvi climàtic en la meteorologia i analitzen dades relacionades amb la sequera.

N’hi ha prou amb una enquesta ràpida per concloure que el treball de conscienciació –i de comprensió del món– es fa des d’infantil i primària, a classe, als lavabos i a les festes, tant a les escoles més innovadores com a els més tradicionals. Un altre exemple: Examen de Medi de tercer de primària sobre el cicle de l’aigua a l’IE Pallerola de Sant Celoni: "El dia que vam anar a veure en quin estat es trobava la riera de Pertegàs. ¡Ens vam adonar que faltava aigua! Ara que ja estàs fet un expert en el tema, explica per què creus que la riera no té aigua; explica les conseqüències que això comporta i proposa dues recomanacions per a, entre tots, fer un bon ús de l’aigua".