Els ossos polars es queden sense gel

A l’extrem nord del planeta, en un dels paratges més gèlids del globus, els paisatges canvien contínuament amb el passar de les estacions i, així fent, obliguen tots els seus habitants a adaptar-se a les condicions canviants. Durant els estius de l’Àrtic, per exemple, es produeix una ràpida disminució del gel marí. I això acaba abocant espècies com els ossos polars a buscar-se la vida a terra ferma durant aquests períodes. ¿Problema? Segons apunta una investigació publicada aquest dimarts a la revista Nature Communications, l’avenç de la crisi climàtica està allargant cada vegada més aquests períodes de desglaç i està exposant els ossos a fams cada vegada més severes.

Els registres apunten que en regions àrtiques com la badia de Hudson (Canadà), per exemple, els períodes sense gel marí han augmentat més de tres setmanes en els últims quaranta anys. Això ha acabat exposant els ossos polars a passar fins a 130 dies seguits a terra ferma durant l’última dècada. Un equip d’investigadors canadencs s’ha centrat a analitzar com aquest fenomen està afectant la capacitat d’aquests animals de capturar aliments i, finalment, el seu estat de salut general. La conclusió, segons expliquen els experts, és que per a aquests animals "passar més temps a terra significa estar més exposats al risc de morir de gana".

L’anàlisi s’ha centrat en el seguiment de 20 exemplars d’os polar que habiten a la regió àrtica canadenca. Els investigadors van col·locar als animals collars amb càmeres de vídeo i senyal de GPS per rastrejar els seus moviments, veure què menjaven i observar els seus hàbits durant les èpoques en què s’havien de desplaçar per terra ferma. Gràcies a l’anàlisi de les dades recopilades entre el 2019 i el 2022, els experts van poder observar com durant aquests períodes de desglaç alguns ossos hibernaven per estalviar com més energia millor mentre que d’altres s’activaven per aconseguir aliment. En tots dos casos, aquestes pràctiques acabaven produint una pèrdua substancial de pes per als ossos.

Risc de fam

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"De mitjana, durant els períodes que passen a terra ferma els ossos polars perden al voltant d’1 quilogram al dia", explica la investigació liderada per Charles Robbins, director del Centre d’Ossos de la Universitat Estatal de Washington. L’estudi va detectar, per exemple, el cas d’ossos polars que neden més de 175 quilòmetres o recorren més de 330 quilòmetres a terra per aconseguir aliment. En la majoria de casos, els ossos intentaven aconseguir els cadàvers de belugues, foques, aus i caribús tot i que també es van detectar casos en els quals recollien baies, algues marines i pastures. En 19 dels 20 casos estudiats, els animals van baixar dràsticament de pes. Només es va detectar un cas d’un os que gairebé per casualitat va trobar un mamífer marí mort, se’l va menjar i va aconseguir no perdre la seva massa corporal.

Els experts tenen por que aquesta dinàmica, propiciada sobretot per l’escalfament global, acabi delmant les poblacions d’ossos polars a l’Àrtic. Els registres apunten que en regions com l’estudiada, la població d’aquests animals s’ha reduït almenys un 30% des de 1987.