"Serà una campanya forestal dura si continua l’estrès hídric"

Si el mires des d’una perspectiva científica, cada vegada té menys sentit. El que passa és que sí que el té quan l’utilitzes per comunicar amb la mateixa societat i també perquè ajuda a documentar determinades mesures ja sigui en l’àmbit operatiu o de mobilització de recursos. Això t’ajuda.

¿Què ens espera?

Jo distingiria entre el que és una situació molt adversa del que és la falta de pluja. El règim pluviomètric ara està francament en retrocés. La sequera té dues derivades, una és la falta d’aigua. Aquesta ho és en tot el sistema d’embassaments, de subministraments, etc. Per tant, d’aigua de boca. Però també per l’aigua que en principi hauria d’arribar i no arriba a la vegetació. El que passa a continuació és que s’han de prendre mesures com la regulació del subministrament d’aigua a la població, a les indústries, al turisme, etc. A més, cada vegada tenim més espais, i no menors de bosc, amb més individus morts. Quan passes per les Guilleries i el Montseny, veus una imatge que no s’havia vist mai. Això està generant un problema mediambiental i de subsistència.

¿Quin impacte pot tenir en els incendis?

Davant aquest escenari i els episodis de temperatures altíssimes, cal anar amb compte, amb prudència. No ho hem de negar sinó explicar-ho. Les circumstàncies són molt adverses, molt. Però si anéssim a febrer de l’any 2023 també l’estàvem pintant molt malament, però hi havia menys sequera. Ja hi havia problemes per subministrar aigua però no tan greus com els d’ara. També sequera i estrès de la vegetació, però no era tan greu com ara. El març passat ja vam tenir incendis forestals d’aquests que has de llançar molts recursos i crèiem que tindríem una campanya molt dolenta.

Al final no va ser així. Però ¿com el van afrontar?

Anticipem els equips d’auxiliars d’oficis forestals, els allarguem els contractes de temporada i també avancem certs mitjans aeris i prenem mesures. Però el mes de maig va començar a ploure contra tot pronòstic, és a dir, va començar a fer el que s’espera que faci a la primavera. També va ploure el mes de juny, cosa que no va fer el 2022. Amb això vull dir que nosaltres el que diem és que avui dia 16 de febrer –el dia de l’entrevista– la situació és adversa, però quan sapiguem exactament quan hem de fer saltar internament totes les alarmes, fins i tot per a determinats moviments d’emergència que poguéssim anticipar més coses que l’any passat, ens n’anem a la primera quinzena d’abril.

Si l’escenari és com l’actual de falta de pluja, ¿què faran?

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Si arribem a la primavera amb aquest estrès hídric i tot ens diu que el tindrem molt malament perquè el maig caigui aigua o l’abril, llavors voldrà dir que amb tota probabilitat ens arribi una campanya dura. ¿En els últims 30 anys hem tingut campanyes dures? Sí. ¿On és l’element qualitatiu diferenciat? En què ens pot acabar arribant una temporada dura on no plogui sobre mullat, i no cremi sobre cremat sinó sobre sec i sobre mort. Llavors això ens porta a dos elements. Un té dos factors que incideixen: la velocitat de propagació i la intensitat. És a dir quanta energia potencial està desplegant l’incendi.

¿Com es lluita contra això?

Això sí que és un fet que avui dia podem dir que els Bombers de la Generalitat tenen més que ben estudiat, però no per estudiat vol dir resolt. Això és el que ajuda a determinar les accions, estratègies i maniobres que han de portar a terme o precisament el que no s’ha de fer. Jo els tinc l’esmentat que, primer de tot, no volem cap bomber amb un resultat indesitjat, córrer riscos i protecció de la població. Som un país amb molt bosc i com hi ha moltes vivendes en urbanitzacions envoltades de bosc, et pots trobar el que en altres països molt desenvolupats del primer món està passant últimament, que hi ha cases que se’n van. Perquè la capacitat de defensa no la tens, els queda superada per determinat tipus d’incendis.