L’Institut de l’Esport, sense marxa

El primer anunci era que el curs 2022-2023, és a dir, el passat, estaria llesta la primera fase del nou centre de referència de formació professional en activitats esportives de Barcelona, i el 2023-2024, el que va començar al setembre, l’edifici sencer. Terminis que van anar canviant fins a arribar a la situació actual, amb les obres parades des d’estiu, sense un nou calendari i amb l’institut fent classes en nou espais diferents repartits per mitja ciutat, amb el que això implica per a la cohesió de grup: hi ha docents que no s’han creuat mai.

Es tracta de l’Institut de l’Esport de Barcelona (IEB), centre inaugurat el setembre del 2020 en el marc de l’estratègia de la nova FP a Catalunya, que contempla grans centres integrats i especialitzats. El Consorci d’Educació de Barcelona va unir allà els cicles formatius esportius que fins aleshores s’oferien a la Mercè i a l’Institut del Treball. Als docents dels dos centres, on no hi havia les espectaculars instal·lacions previstes a l’IEB, però comptaven amb les instal·lacions necessàries, se’ls va traslladar al nou centre amb la promesa que en dos anys estaria construït. N’han passat més de tres i les obres estan aturades, amb la qual cosa el malestar entre el professorat és gran. L’explicació que el consorci va donar a la direcció del centre aquesta tardor van ser els incompliments de l’empresa que va guanyar el concurs per executar l’obra (que és la mateixa que estava construint l’escola Auditori, també tard).

A ulls de Carles López, director del centre, la idea dels centres especialitzats és bona. "El problema és de planificació", apunta. La lògica diu que el camí seria construir primer els centres i després obrir-los, el contrari a l’ocorregut en aquesta ocasió i en tantes d’altres. En el cas de l’IEB, el fet de no tenir el seu propi equipament els porta a dependre d’estar sempre llogant espais –des de pistes de futbol fins a carrils de piscina–, amb el desgast que això comporta per a professors i alumnes, que tots els dies perden l’hora del pati desplaçant-se d’un equipament a un altre, una cosa que es pot sostenir un dia a la setmana, però no tots els dies. "Jo en necessito 104 de setmanals de piscina", exemplifica López, que insisteix en com d’il·lusionant que és el projecte i en el treball fet per professorat i alumnat. "Tenim nois de grau mitjà, de 15 anys, organitzant activitats esportives per a tot un barri, projectes d’aprenentatge-servei amb 50 escoles i convenis de col·laboració amb la Guttmann i l’ONCE", explica amb orgull.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Les alternatives

Fonts del consorci confirmen que "l’incompliment de l’empresa adjudicatària de les obres, Normetal, tant en terminis com en condicions, està fent inviable la posada en funcionament de l’equipament en el calendari previst". "El consorci està buscant alternatives amb l’objectiu de millorar la viabilitat del centre, que en l’actualitat, a més de l’ús d’instal·lacions esportives especialitzades, es veu obligat a utilitzar aulari en diferents equipaments. És per això que està previst posar a disposició del centre l’equipament actual de l’Escola Francesc Macià, on hi haurà unes 25 aules, un gimnàs, menjador i vestidors, ja que el curs vinent aquesta escola es traslladarà a una altra seu", prossegueix la mateixa veu. n