‘Bestiari interior’a classe

A l’agafar el fanzín A vegades tot és blanc i gris, el poema de la Dayana es despenja. Per un error no es va imprimir al costat del seu dibuix i han inserit la pàgina amb la seva poesia, exemplar a exemplar, al lloc en què li corresponia estar en el centenar de publicacions. "Forma part també de l’essència dels fanzins, que són imperfectes", diu en Gerard de Josep, el professor de català d’aquest grup de quart d’ESO de l’institut Eduard Fontserè de la Florida, a l’Hospitalet, i pare d’aquest emocionant projecte, que culminarà dimecres 28 de febrer amb una presentació-recital a la llibreria i botiga de discos La Conxita, a Sants, que aquesta setmana estaven acabant de preparar.

Malgrat que a en Gerard no li falta raó i que aquest penúltim obstacle no pot ser més representatiu tant de la dificultat del camí com, i sobretot, de l’afany per tirar endavant, "imperfecte" seria l’últim adjectiu que passaria pel cap per definir una iniciativa com aquest Bestiari Interior que recull poemes i dibuixos d’adolescents com la Dayana, l’Amanpreet, la Naibelis, la Yeira i l’Abigahil.

Feia temps que en Gerard tenia ganes de posar música en català a classe, música que al seu alumnat li és completament aliena, però li costava la manera d’encaixar-la més enallà d’"us faig una recomanació perquè sí": va trobar a l’Animalari Urbà de The Tyets l’excusa perfecta.

The Tyets, Rodoreda i Carner

"Em permetia parlar dels bestiaris, ja que el disc és l’Animalari d’Enric Larreula musicat, i em donava joc, perquè al portar-lo a la música urbana tenia una manera com a més gamberra de llegir-ho, de veure on ens portaven aquests dobles significats que volia treballar i, a més, ens permetia comparar-ho amb altres bestiaris d’autors canònics de la literatura –explica el professor mentre sosté un dels imperfectes exemplars entre les mans.

Perquè tampoc és tan senzill de vegades, de sobte, parlar de Mercè Rodoreda, Joana Raspall, Josep Carner, o Pere Quart; i era un fil connector que em permetia introduir tots aquests noms, que no sé fins a quin punt hauran sigut retinguts".

La idea la va treballar a l’estiu i el setembre, il·lusionat, els la va plantejar als seus dos grups de quart. Si alguna cosa tenia clar era que, si ho feien, ho havien de fer amb ganes. Un els va dir que sí i aquí estan, preparant el recital, amb els nervis d’abans de l’estrena.

Si escoltaven la música de The Tyets i llegien els altres bestiaris, el que tenia sentit era fer-ne un ells. I com que la majoria d’aquestes creacions estan il·lustrades, la seva també havia que ser-ho, per veure com les imatges aporten significats als textos, així que se li va plantejar a l’Eva Bellapart, la professora de Visual i Plàstica, que també s’hi va sumar, entusiasta, igual que el Laboratori Editorial Des dels Blocs i la cooperativa LaFundició, que s’han encarregat del disseny i la impressió. "Ells sempre hi són sense demanar res a canvi", diu en Gerard, agraït, d’aquesta imprescindible col·laboració a la xarxa comunitària.

Preguntes sobre ells mateixos

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Així, després de l’anàlisi de les cançons i de la resta de bestiaris, cadascun dels alumnes –pocs en català perquè en aquest moment hi ha un grup a l’aula d’acollida i un altre en un pla de diversificació curricular-, van començar a crear-ne cada un la seva pròpia bèstia a partir d’unes preguntes que en Gerard els va fer, inspirat en l’exposició del CCCB Ciència Fricció. Si tu fossis una bèstia, ¿a quin medi viuries? "I ho havien de justificar a partir de trobar un doble significat amb l’institut. Per exemple: visc en un desert perquè a l’institut mai passa res; o visc en una selva perquè aquí tots ens barallem entre tots... Per això es diu Bestiari interior: perquè les bèsties les han creat a partir de preguntes sobre ells".

Una vegada van crear la seva bèstia, li van donar forma de poema. Així van néixer Cremar, L’Ocellet, Tot s’acaba i La Selva, que seran llegits pels seus joves autors aquest dimecres a La Conxita perquè un dia –i potser encara no són conscients de la bona decisió que van prendre– van optar per seguir el seu professor.