"Els llibres infantils sobre emocions són autoajuda,no literatura"

¿Existeix correlació entre la inexistència de biblioteques escolars (un 40% dels centres no en tenen, malgrat estar-hi obligats per llei) i els pèssims resultats en comprensió lectora?

És multifactorial, però, evidentment, les escoles que disposen d’una biblioteca escolar, estadísticament, no només a Catalunya, sinó en tots els països occidentals, tenen millors resultats a la llarga, perquè l’objectiu de la biblioteca escolar va molt més enllà de treballar la comprensió lectora.

¿I quin és?

Si tens una biblioteca escolar com a puntal per a la resta d’àrees, no només milloraràs la comprensió lectora, sinó la comprensió del món. A França ho van veure clar ja als 70 i van crear una figura que està present en tots els centres, especialment en ESO i batxillerat: el documentalista escolar. Està demostrat que quan hi ha una biblioteca escolar les coses funcionen millor; els nens tenen accés a llibres de tota mena, de ficció i de no ficció. Un bon bibliotecari escolar dona servei a totes les aules i, evidentment, no només es millora la comprensió.

Si és tan evident, ¿per què les hem deixat perdre?

Perquè tenir un bibliotecari escolar implica tenir una persona de més en nòmina. I això va començar molt bé fa uns anys, en una època en què hi havia diners, però es va deixar de tenir a partir de les criss econòmiques. Ara sembla que, amb els mals resultats en PIRLS, hagin de venir organismes internacionals a dir que cal reactivar-les. Em consta que s’està fent, perquè s’estan organitzant cursos per a professorat que vulgui dedicar-se a la futura biblioteca escolar. És una peça més; és com tenir un bon mestre. No tens un llibre, en tens 3.000. És un coixí que hi ha de ser. Hi ha dones a Catalunya que fa 120 anys, des de la Mancomunitat, que diuen que hi ha d’haver bibliotecaris escolars.

Ara que molts centres hauran de construir-les de zero, ¿com les imagina?

A França ja no parlen de biblioteca escolar, sinó de mediateca, perquè hi ha diferents llenguatges, no només els llibres. Hi ha també contingut audiovisual de tota mena, hi ha pantalles...

¿Què opina sobre les pantalles a l’escola?

He investigat durant 15 anys sobre literatura infantil digital. Em vaig emocionar, al principi, comprant tablets en el boom de l’un per un (un ordinador per nen). D’això fa 15 anys, i si t’esmento les millors aplicacions digitals de literatura infantil, no omplo ni una pàgina. No n’hi ha. No s’ha desenvolupat encara.

¿Potser perquè en edats tan primerenques no es recomana la pantalla?

Evidentment, a un lactant no li deixaràs una pantalla, però a partir de segon cicle d’infantil és un suport més. Tu li pots donar un àlbum, un pop up… i la digital és una altra tipologia de lectura. Això de prohibir-les no ho veig clar. Abans de prohibir-les, mirem quin contingut bo, de qualitat literària i artística, hi ha en aquest dispositiu. I jo, que me l’he mirat, veig que no n’hi ha, pràcticament.

¿Per què?

Elaborar una ficció digital val 100.000 euros; en canvi, un llibre en paper, en val 6.000. Nosaltres tenim un ecosistema editorial riquíssim. Mai havíem tingut tantes editorials infantils, tanta venda de llibre infantil. Tenim un ecosistema riquíssim, més de 100 editorials, és el mercat que més creix. Els llibres que més es venen són infantils, però a les escoles falta formació.

¿Del professorat?

A la universitat només tinc alumnat d’infantil i de primària en una assignatura obligatòria. Una en tot el grau. Allà ja es veu la importància que es dona a la literatura infantil en el sistema educatiu. I després n’hi ha una d’optativa, si volen. Si surts ben preparada d’una universitat, havent estudiat l’assignatura obligatòria i també l’optativa, sabràs què llegir, però no tothom tria l’optativa.

Notícies relacionades

Jessica McCabe: "L’error més comú amb el TDAH és pensar que no ens importa tenir-lo"

El pacte de Bakú deixa un regust agredolç malgrat els avenços

¿L’excés de llibres sobre les emocions ha pervertit la literatura infantil?

La literatura neix d’una vocació artística. Del que tu em parles és de receptes. Són llibres d’autoajuda paulocoelhos en miniatura. Són llibres que poden estar molt bé en la consulta d’un psicòleg, però la literatura va més enllà d’això; la literatura no es proposa cuidar el Manelet perquè se li ha mort l’àvia. La literatura ja inclou tots els temes sense buscar-los. Aquests altres llibres són encàrrecs que poden servir com a manuals de psicologia, però no tenen res a veure amb la literatura.