Susana Solano presenta la seva darrera exposició, Anònims, a la Fundació Vila Casas

L'exposició Anònims, de l'escultora i artista contemporània Susana Solano, ja es pot veure a Espais Volart de la Fundació Vila Casas. La mostra reuneix una cinquantena d'obres i comprèn quatre dècades de la seva trajectòria artística. Anònims presenta escultures de gran format, algunes d'inèdites, a més de fotografies i obres sobre paper. El títol que dona nom a l'exposició remet al conjunt d'obres més recents i de petit format que tanquen la mostra i que tenen un aspecte lúdic i dinàmic, que podrien entendre's com a maquetes per a obres més grans.

Comissariada per Enrique Juncosa, aquesta mostra és la segona retrospectiva de l'artista que es realitza a Barcelona després de la del MACBA el 1999. S'hi podran veure obres ben conegudes, conservades en col·leccions museístiques, com la Fundació Vila Casas, però també altres de menys vistes o fins i tot inèdites, algunes obres recents i d'altres d'escala reduïda.

Una exposició única amb més de cinquanta obres

Susana Solano, que va començar pintant i que als seus inicis va treballar també amb fusta, es va concentrar aviat en l'ús de metalls, encara que utilitza de manera ocasional vídeo, enregistraments de so, cera, plàstics o vímet. Les seves obres de maduresa es caracteritzen per la simplicitat geomètrica i una aparença sòlida i rotunda, evocant així, en paraules d'Enrique Juncosa “una estètica postindustrial que vehicula situacions emocionals poderoses”.

Les escultures de Susana Solano no tenen un sentit tancat, si bé poden evocar aspectes de l'arquitectura industrial com ara contenidors, gàbies i cel·les. No hi ha res que representi els éssers humans, encara que la seva presència està implícita o insinuada, com a l'escala que presenten les obres.

Les obres de Solano exploren qüestions com ara la solitud, el silenci, l'angoixa, el trauma, el confinament, l'equilibri i la simetria o el descans i el joc. També hi apareix un cert sentit de l'humor contingut, tant en alguns títols com en les referències.

Entre les obres que es podran contemplar a l'exposició, hi ha les sèries amb suport fotogràfic iniciades als anys noranta ‘Negro sobre blanco’, ‘Verguenza tomada o ‘Memòria’, en homenatge a la seva mare.

Obres més recents com ‘Lo oculto’, feta en acer inoxidable i de formes més suaus que les habituals, escultures mai exposades fins ara, com ‘Ensayo n. 2’, ‘Círculo: Casus Belli III’ o la monumental ‘Senza Ucelli’ o l'única escultura de la mostra que combina fotografia amb altres materials, ‘Salim's Paper’, són altres de les sorpreses que acull Anònims.

Una llarga i premiada trajectòria

Susana Solano (Barcelona, 1946) és una de les artistes més destacades de l’excepcional generació que es va donar a conèixer després de la restauració de la democràcia a Espanya.

L'escultora va aconseguir un gran reconeixement internacional als anys vuitanta i noranta. El 1985 va guanyar el Henry Moore Grand Prix, de l'Otsukushigahara Open Air Museum prop de Tòquio. Poc després, Solano participava de forma regular en els certàmens internacionals més importants, com la Documenta de Kassel (1987 i 1992); la XIX Biennal de Sao Paulo (1987); el Skulptur Projekte Münster a Münster (1987); la Biennale de Venècia (el 1988 i 1993); o el Carnegie International de Pittsburgh (1988).

Durant aquestes dècades es consolida així mateix la seva visibilitat internacional amb grans mostres en museus com la Whitechapel Art Gallery (Londres), el San Francisco Museum of Modern Art (CA, EUA), el Hirshhorn Museum and Sculpture Garden (Washington DC) o el Palacio de Velázquez (Madrid).

Susana Solano ha rebut importants guardons com el Premi Nacional d'Arts Plàstiques (1988), el Premi CEOE de les Arts (1996), el Premi Tomás Francisco Prieto de la Real Casa de la Moneda (2011), el Premi GAC (2015) o el Premi Mestres (2018).