La Generalitat flexibilitza les ZBE

Confirma la flexibilització esmentada a aquest diari Mireia Boya, directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat: l’Executiu català assegura haver acceptat i en conseqüència integrar el 72% (el 43% de forma total i el 29% de forma parcial) de les al·legacions formulades per l’Arc Metropolità i el 83% (el 48% de forma total i el 35% de forma parcial) de les esgrimides per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquestes segones tenien un tarannà més tècnic i menys controvertit.

L’objectiu, remarquen des d’Acció Climática, és "buscar el màxim consens de les ciutats per reduir al 50% la contaminació en vuit anys". Al tractar-se d’un decret, la norma no necessita passar pel Parlament per aprovar-se. Tot i així, fonts d’Acció Climàtica asseguren que confien a continuar negociant tant amb l’AMB com amb l’Arc Metropolità (uns alcaldes amb qui fonts del Govern es mostren molt crítiques per la seva posició enrocada) per arribar a un consens definitiu.

La setmana vinent, ERC recolzarà al Parlament una moció proposada pel PSC sobre com han de ser les ZBE. Al Govern entenen aquesta votació com un aval implícit dels socialistes al projecte. Tot i així, si les converses no prosperen, l’Executiu de Pere Aragonès no descarta aprovar el pla sense consens.

El model de les rondes

L’estimació de les al·legacions implica que es relaxin algunes de les mesures que revoltaven els alcaldes crítics, fins a ara previstes en el projecte normatiu. Exemple paradigmàtic d’això és que, tal com sol·licitava l’AMB, el Govern accepta que la seva nova regulació permeti l’existència de ZBE supramunicipals i no únicament locals, com passava fins ara. Es tracta d’una possibilitat basada en el model de les ZBE Rondes Barcelona. L’Executiu reconeix aquest model com una referència d’èxit contra la contaminació atmosfèrica al sud d’Europa. Ara podrà ser extrapolat a altres àrees catalanes com Sabadell-Terrassa-Rubí, Girona-Salt o Reus-Tarragona.

Acció Climàtica assumeix que en aquest escenari els alcaldes de l’Arc Metropolità podran configurar, per exemple, una ZBE pròpia del Vallès, tal com suggerien. "Si ho plantegen i s’ajusta a la regulació, és totalment factible", assegura Boya.

El que no acceptarà el Govern, com ja preveia el text inicial, són les excepcions per a residents a les ciutats, una excepció que demanaven també des de l’Arc Metropolità. Sí que operarà un règim general d’excepcions i un altre per a rendes baixes prèvia autorització. No obstant, els residents no tindran privilegis amb caràcter general davant els no residents.

A l’àrea metropolitana de Barcelona, la ZBE haurà de cobrir una superfície mínima del 25% de sòl urbà residencial. Amb el model supramunicipal, aquest 25% no computaria només a nivell local (a cada una de les ciutats), sinó al conjunt de l’àrea supramunicipal proposada. A més, Boya confirma que el llindar del 25% no serà rígid: "Si en quatre anys les ciutats no arriben a aquest llindar i ho justifiquen, buscarem alternatives".

L’altre canvi de pes que la Generalitat aplicarà a la seva normativa després de la fase d’al·legacions afecta el calendari de les restriccions als vehicles amb etiqueta B (groga). Si fins ara la previsió era que les restriccions als etiqueta B comencessin l’1 de gener del 2026, ara es projecta que comencin l’1 de gener del 2027. És en aquesta data quan es començarà a prohibir la circulació a les ZBE als vehicles dièsel Euro 4 (models entre el 2006 i el 2013), mentre que la circulació de la totalitat dels vehicles amb etiqueta B quedarà restringida a partir de l’1 de gener del 2028 (abans de les al·legacions era l’1 de gener del 2027).

És a dir, els terminis per limitar la circulació de vehicles amb etiqueta groga es retardaran un any, una solució intermèdia entre el que el Govern proposava i el que exigien algunes ciutats com Badalona (Albiol volia retardar-ho dos anys). També havien sol·licitat flexibilitzar el setge als etiqueta B des de l’Arc Metropolità.

El conflicte competencial

Tot i que en les al·legacions l’AMB afirmava estar d’acord amb el conjunt de la regulació, les asprors entre el Govern i l’ens metropolità es mantenen per la gestió administrativa de les ZBE. Un exemple d’això és el Registre Metropolità d’Exempcions i Vehicles Estrangers (200.000 usuaris inscrits), que l’AMB va demanar conservar juntament amb la taxa metropolitana (60% del finançament de les ZBE) com a elements clau.

Notícies relacionades

Dels ‘kikos’ als bunyols d’anís, els xefs catalans innoven amb nous ingredients pels torrons d’aquestes festes

La música com a llengua comuna

Per la seva banda, fonts d’Acció Climàtica assenyalen que estan disposats a acceptar que el singular sistema de gestió metropolitana pugui coexistir amb el que proposa la Generalitat, però en canvi sí que persisteix la controvèrsia pel que fa al redactat jurídic final.

Segons ha pogut saber aquest diari, el govern de l’AMB tampoc està exempt de debats sobre les negociacions de les ZBE amb la Generalitat. La discussió es dona perquè la regulació se situa en la intersecció de dues vicepresidències metropolitanes amb diferent color polític: mentre la vicepresidència d’Acció Climàtica, liderada per Janet Sanz (Comuns), sí que està d’acord amb el Govern, la vicepresidència de Mobilitat, cartera del socialista Carlos Cordón, mostra més reserves entorn de la gestió de les ZBE que proposa l’Executiu català.