11 passejos marítims estan en alt risc de desaparició
El pla català d’adaptació al canvi climàtic inclou la necessitat d’«enderrocar» edificis i construccions en certes zones costaneres.
Els 11 passejos marítims amb més risc de patir les conseqüències de la crisi climàtica es concentren sobretot a la meitat nord de Catalunya. En concret, de cara al 2050, estan en perill Llançà, l’Escala, Pineda de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar, el Masnou, Montgat, Salou, l’Ampolla i dos passejos marítims de Sitges. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi sobre l’adaptació de ports, platges i passejos marítims al canvi climàtic realitzat per l’Escola de Camins de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC).
En total, s’han analitzat 31 passejos i 44 ports (juntament amb les seves respectives platges) representatius de tot el litoral català. Les conseqüències de la pujada del nivell del mar, l’augment dels temporals virulents i l’increment de la temperatura, segons l’estudi, posaran en perill molls i dics. Xavier Gironella, investigador i professor de l’Escola de Camins, detalla que als passejos marítims, les estructures de ciment poden arribar a ser un problema quan l’onatge sobrepassa els murs de protecció. "En els casos en els quals això passa, la platja retrocedeix encara més. No hi ha dubtes que el pendent de les platges, que patiran l’erosió, s’intensificarà", afirma.
De la mostra escollida per a l’estudi, els passejos marítims que estan en menys perill es troben a Llançà, Palafrugell, Platja d’Aro, Lloret de Mar (dos), Pineda de Mar, Cubelles, Calafell, Cambrils i l’Ametlla de Mar. Aquests últims, a curt termini, tenen molt poc risc, segons acrediten els investigadors de la UPC.
Onades al nord
Respecte als ports, les amenaces no són tan immediates. "Hem analitzat tots els escenaris possibles i els ports del nord de Catalunya, on l’onatge és més intens, són els que corren més perill", apunta Joan Pau Sierra, vicepresident del Centre Internacional d’Investigació de Recursos Costaners (CIIRC). No obstant, també hi ha ports del sud, com els de les Cases d’Alcanar o Roda de Berà, els molls del qual poden patir els problemes provocats pels temporals.
Anna Barnadas, secretària general d’Acció Climàtica, explica que el Govern català es basarà en els resultats del treball presentat pels investigadors per continuar avançant en l’adaptació al canvi climàtic. "Fa molt de temps que les costes retrocedeixen i els passejos marítims pateixen. Fins ara, tot es reconstruïa i el temporal següent tornava a saltar pels aires. Davant d’això hem de tenir clar com actuar", assegura Barnadas.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia