14 dones (no tan conegudes) que també van canviar la història

Créixer sentint que les dones s’ocupen de papers secundaris o es mostren incapaces d’aconseguir reptes inimaginables condiciona la percepció del món en què vivim. És necessari destacar un dia sí l’altre també totes aquelles històries invisibilitzades, les de les dones que han lluitat a contracorrent i han aconseguit metes que els hi havien vetat o obstaculitzat pel seu gènere. Aquestes són algunes d’aquestes heroïnes:

Camille Claudel: l’escultora que va fascinar Rodin

Camille Claudel va ser una escultora francesa del segle XX. Des de petita va mostrar un art excepcional en l’art de modelar el fang i plasmar els rostres i les emocions dels seus familiars. Els seus pares volien que fos una dona de la llar, però ella aspirava a més i va aconseguir entrar a l’Escola de Belles Arts de París. És allà on Rodin va quedar fascinat pel seu treball i li va proposar treballar al seu taller. En aquell temps treballava en ‘Les portes de l’infern’ i ella es va encarregar de modelar les mans i els peus de totes les figures. La seva presència a l’estudi va produir comentaris discriminatoris, però sempre es va mantenir seriosa i treballadora, aconseguint l’admiració de molts. Va ser amant de Rodin fins que es va cansar del tracte que li oferia, allunyant-se i tancant-se per abocar-se a l’escultura. La seva família va decidir internar-la en un sanatori mental, on va morir en solitud.

Katherine Johnson: una peça clau de l’‘Apollo XI’

Matemàtica afroamericana, Katherine Johnson va calcular les trajectòries que van permetre aterrar als tripulants de l’‘Apollo XI’ i comprovar els resultats del primer ordinador utilitzat en la missió de John Glenn que va orbitar sobre la Terra. Va néixer en un poble de West Virginia, on es va doctorar amb els honors més alts en Matemàtiques. Virtuts que la van portar a convertir-se en una de les dones negres que van formar part de l’equip del Centre d’Investigació Langley. La seva feina consistia a realitzar càlculs a l’ombra, però va arribar a ser present en les reunions amb enginyers per plantejar noves preguntes. Va mostrar grans aptituds i coneixements malgrat el sofriment de la seva doble condició de dona i afroamericana. Avui dia és un gran referent de la NASA.

Mary Wollstonecraft: una paladí dels drets femenins

Escriptora i filòsofa anglesa, Mary Wollstonecraft va publicar el 1792 la ‘Vindicació dels drets de les dones’, un escrit contra els teòrics polítics i educacionals que defensaven que la dona no havia de tenir accés a l’educació. En aquesta obra defensa que homes i dones han de rebre la mateixa educació i que elles han de ser capaces de decidir per si mateixes, un lema que avui es pot creure superat, però que encara és present en molts entorns. Autodidacta, va veure que una bona formació cultural era l’únic mitjà que tenia per defensar-se. Va obrir una escola femenina amb disciplines més enllà de les establertes per a dones, però les dificultats econòmiques van comportar-ne el tancament. En una Europa amb aires de canvi va publicar diversos assajos on reivindicava la urgència d’educar les joves, però van quedar silenciats i avui han sigut recuperats per diverses estudioses feministes. 

Alice Guy-Blaché: la primera dona cineasta

Alice Guy-Blaché va ser de les primeres dones en agafar una càmera el 1896 i començar a experimentar amb un especial interès en la producció artística, més que en la perfecció mecànica en què la resta de cineastes se centraven. A Méliès se’l reconeix com el pioner d’una producció de ficció, però Guy-Blaché va ser una de les visionàries de les immenses possibilitats que hi ha rere una càmera. Va crear la primera història més llarga d’un minut amb trucs visuals i imatges en moviment i l’ús del muntatge. Va aconseguir realitzar més de mil pel·lícules i va ser invisibilitzada fins que Alejandra Val Cubero va publicar la seva biografia. 

Margaret Keane: la pintora dels quadros dels ulls grans

Margaret Keane és l’artista dels coneguts quadros amb ulls grans. A principis dels anys 60 aquestes obres van ser molt populars, tot i que ningú sabia que ella n’era l’autora. Pintava els quadros a casa seva i el seu marit els venia en exhibicions d’art atribuint-se’n l’autoria. Quan ella ho va descobrir, ell va aconseguir convèncer-la que ja era massa tard i necessitaven els diners, així que va continuar pintant per protegir la seva filla. Es va acabar divorciant del seu marit i anys després va decidir parlar i portar-lo a judici. En la seva declaració davant del tribunal, ell es va excusar amb un problema a l’espatlla que li impedia pintar davant d’ells. Margaret va tardar tan sols 53 minuts a fer una reproducció i va aconseguir ser reconeguda com l’autora dels quadros.

Berthe Morisot: una imant impressionista

D’una família de l’alta burgesia, Berthe Morisot va néixer a França el 1841 i va ser educada en belles arts, i va tenir un especial interès per la pintura. Pintava paisatges a l’aire lliure o quadros domèstics. Va exposar als salons de París fins a la primera exhibició impressionista i durant aquesta. Va entaular amistat amb Édouard Manet i gràcies a ell va conèixer el seu germà Eugéne, amb qui s’acabaria casant. Va ser ella qui va atraure Manet a l’impressionisme. Berthe Morisot i Camille Pisarro van ser els dos pintors que van exposar en totes les exhibicions impressionistes. I com ella, moltes dones impressionistes van ser criticades i no reconegudes com a artistes per la seva condició de dones i la seva temàtica domèstica, tot i que eren composicions que estaven presents també en quadros de Degas o Monet. 

Artemisia Gentileschi: una pintora que va passar segles sense veure’s reconeguda

En ple segle XVII, Artemisia Gentileschi va créixer pintant gràcies al seu pare, una cosa que per a l’època no era gens habitual. Va aconseguir entrar a l’escola de Belles Arts de Florència, però després va ser rebutjada i va ser constantment humiliada, i van passar diversos segles fins que la seva vàlua artística va ser reconeguda. Gentileschi va col·locar la mirada de la dona en els seus quadros i va reivindicar una part de la història que estava sent narrada per homes. El seu pare li va demanar al pintor Agostino Tassi que li ensenyés a dibuixar amb perspectiva. El pintor va abusar d’ella, que va acabar denunciant-lo. El pare de la jove la va creure i van anar a judici. En els seus escrits es troben relats esgarrifosos de com va ser violada. Sempre es va mantenir ferma en la veritat tot i que el pintor ho negués i va acabar guanyant el judici.

Helen Keller: la sordcega poliglota

Nascuda el 1880 als Estats Units, Helen Heller va quedar sorda i cega de petita a causa d’una malaltia. Sense haver conegut la parla, era una nena amb moltes ganes d’aprendre i la seva mare va decidir enviar-la a una escola de cecs. Una especialista anomenada Anne Sullivan va decidir ensenyar-li a parlar. Amb el sentit del tacte a través del ‘mètode Tadoma’ (pressionar la llengua amb els dits per pronunciar paraules i relacionar-les amb objectes), a poc a poc va aprendre a conjugar i parlar. També va aprendre a llegir en braille i a parlar altres llengües com el francès, l’alemany, el llatí i el grec. Va ser una gran oradora i activista pels drets de les persones discapacitades, un tema que passava desapercebut en l’època, i va ser un exemple de superació i lluita.

Nellie Bly: la periodista que va superar Phileas Fogg

Nascuda el 1864 a Pennsilvània, Estats Units, Nellie Bly va llegir un dia un article d’un diari local que la va fer enfadar molt, fins al punt d’enviar una carta al director. La publicació deia que les dones que treballaven eren monstruoses i s’havien de quedar a casa. El director va quedar fascinat pel seu estil i li va oferir treballar al seu diari, i es va traslladar a Nova York. Va exercir una gran tasca, sobretot en el camp del periodisme d’investigació, en el qual va arribar a fingir una malaltia mental per ser ingressada en una institució per tal de poder denunciar el maltractament que patien els pacients. El diari li va plantejar un repte. En aquella època s’havia publicat ‘La volta al món en 80 dies’ de Jules Verne i volien comprovar si era possible. Va posar el més imprescindible en una maleta i va aconseguir donar la volta en menys temps, tan sols 72 dies, 6 hores i 11 minuts. 

Florence Nightingale: la mare de la infermeria moderna

Florence Nightingale, va créixer a l’Anglaterra del segle XIX i va destacar en matemàtiques i ciències, amb una particular afició per registrar i organitzar informació. Malgrat que la seva mare s’hi oposava, va rebre més classes de matemàtiques, ja que la idea d’una vida domèstica com els seus progenitors esperaven l’horroritzava. La seva vocació era ser infermera i va aconseguir treballar en un hospital de dones. Al costat del seu llum es va adonar que les condicions dels hospitals de guerra propagaven malalties prevenibles, i va impulsar la higiene dels centres amb el resultat que les morts van disminuir. Va ser aclamada per la població i gràcies als seus descobriments van millorar els hospitals i la infermeria va començar a ser una professió respectable per a les dones.

Grace Hopper: la geni de la informàtica

Cuc, ‘buggejar’... Va ser Grace Hopper qui va encunyar el terme informàtic «bug» per referir-se a un problema en el ‘software’ gràcies a una arna. L’insecte va entrar per una de les finestres mentre treballava amb un equip d’enginyers, es va enganxar en un aparell i va apagar el sistema. L’arna va acabar en un llibre d’anotacions i va passar a la història com la manera de denominar una fallada del sistema. Però Hopper, que quan era petita va desmuntar un despertador per poder entendre el seu funcionament, va destacar sempre en matemàtiques i física, sent una peça fonamental en la segona guerra mundial en l’estudi del primer ordinador, el ‘Mark I’. Va aconseguir entendre’l, també als seus successors, i va descodificar missatges enemics. Tot i que li van dir que a la seva edat ja no era apta, va continuar treballant i va arribar a ser almirall com el seu avi, una cosa que sempre havia somiat. 

Irena Sendlerowa: la infermera que es va burlar dels nazis

Irena Selderowa va ser una infermera polonesa criada sota el lema de rescatar qualsevol persona que s’ofegui sigui de la nacionalitat o religió que sigui. Durant la segona guerra mundial, va aconseguir rescatar nens jueus del gueto de Varsòvia sense que els nazis se n’adonessin. Amb ajuda dels pares va aconseguir treure aquells que tenien trets que poguessin encaixar en famílies cristianes. Els més petits els adormia amb medicaments per passar-los en caixes o fins i tot sacs. Va aconseguir ensinistrar el seu gos perquè lladrés quan un nadó plorava en el procés. Va anar apuntant cada nom real i fictici en papers que enterrava en pots de melmelada. Va acabar sent descoberta i condemnada a ser afusellada, però va escapar. Va aconseguir salvar 2.500 nens i una vegada passat tot va recuperar els noms i els va tornar. 

Mary Edwards Walker: la nena que va créixer amb pantalons i corbata

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Mary Edwards Walker va néixer el 1832 als Estats Units. El seu pare, metge rural, volia que els seus fills estudiessin i vestissin de la manera més còmoda possible i com volguessin. Les dones de l’època portaven vestits, cotilles i teles pesades i caloroses. Edwards, no obstant, va créixer amb botes, pantalons, corbates i camises, motiu pel qual la van arrestar diverses vegades. Més enllà de la seva determinació per anar còmoda, es va llicenciar com a cirurgiana i va participar en la guerra civil al costat de l’exèrcit de la Unió, i va salvar moltes vides fins que va ser capturada i alliberada en un intercanvi. És l’única dona a qui se li ha concedit la Medalla d’Honor pels seus esforços. 

Alfonsina Strada: la primera dona que va córrer el Giro

Alfonsina Strada va créixer i va viure a Itàlia sempre a sobre d’una bicicleta, i va aconseguir arribar a grans velocitats gràcies a la seva força i destresa. La família del segle XX esperava que deixés la seva afició per contreure matrimoni i ser una dona de casa. No obstant, el seu marit li va regalar una bicicleta de curses. Es van traslladar a Milà i va ser allà on va participar al Giro d’Itàlia, sent la primera dona que va participar en una de les carreres més exigents del món. Va aconseguir ser una de les 30 persones capaces d’arribar a la meta i va ser rebuda com una heroïna per molts aficionats. No obstant, les autoritats no ho van veure amb bons ulls i li van prohibir participar. Strada va tornar a aparèixer en una nova carrera i va batre un rècord que va estar intacte 26 anys.