El Govern reactiva la llei de tràfic i amplia la protecció

Es tracta d’un àmbit complex i amb ramificacions internacionals, fet que explica les dificultats que han impedit que, de moment, la norma vegi la llum. Una de les traves té a veure amb la por que tenen les víctimes a denunciar els seus capturadors o traficants, que, sovint, o bé les mantenen retingudes i sense possibilitat d’escapar o bé amenacen els seus familiars si fugen.

Per això, l’avantprojecte preveu la protecció de les víctimes "des del primer moment" i sense necessitat que interposin una denúncia, segons va destacar la ministra d’Igualtat, Ana Redondo. En concret, se’ls facilitarà un permís provisional de residència i treball, no se’ls expulsarà d’Espanya i tindran accés a diversos drets, com l’ingrés mínim vital o l’accés prioritari a vivenda pública o assistència lletrada, va detallar Redondo.

"Una vegada s’alliberi les víctimes, se’ls donarà una acreditació provisional que permetrà un permís de residència i treball des del primer moment, és una de les qüestions més rellevants de la llei [...] perquè sabem que el problema està en el terror que tenen moltes dones a denunciar", va continuar la ministra.

La llei, que no té un "caràcter punitivista" i sí de "prevenció, sensibilització i protecció", actua contra totes les formes de tràfic, amb finalitats d’explotació sexual, però també vinculades al món laboral, al comerç d’òrgans o al matrimoni. El text també inclou un règim d’ajuts econòmics per a les víctimes i els seus fills o dependents al seu càrrec.

L’avantprojecte inicia ara la seva etapa, amb un procés d’audiència pública i l’anàlisi per part dels òrgans consultius. Després haurà de tornar al Consell de Ministres per ser enviat a les Corts, de manera que encara li queda un llarg recorregut abans d’arribar a publicar-se en el BOE.

La vigilància

D’altra banda, el Ministeri de l’Interior ha introduït canvis a VioGén –el sistema de vigilància policial de les víctimes de violència de gènere– destinats a endurir els criteris pels quals un cas passa a estar inactiu i, per tant, sense supervisió dels agents. L’objectiu de la modificació és "prologar la protecció i evitar que la dona pugui patir una situació d’indefensió prematura", segons va destacar el ministre Fernando Grande-Marlaska.

El sistema de vigilància ha sigut posat en qüestió, especialment l’any 2023, quan hi va haver un repunt dels assassinats masclistes, perquè continuen sent assassinades dones que han denunciat els seus agressors i, tot i així, les institucions no han sigut capaces de protegir-les. Moltes vegades, el problema és que el cas s’ha declarat inactiu, i per això el Govern restringeix ara els criteris perquè una denunciant passi a aquesta situació. Els expedients de risc mitjà, alt o extrem només es podran desactivar quan hagi sigut impossible localitzar la víctima durant almenys sis mesos (abans n’hi havia prou amb només un) o es produeixin circumstàncies com la mort, la sortida a l’estranger o l’empresonament de l’agressor.

Notícies relacionades

Dels ‘kikos’ als bunyols d’anís, els xefs catalans innoven amb nous ingredients pels torrons d’aquestes festes

La música com a llengua comuna

A més, en els casos en els quals els policies no hagin apreciat l’existència de risc per a la dona, o bé sigui baix, només es podran considerar inactius si no existeixen mesures judicials de protecció en vigor i els agents consideren que no hi ha circumstàncies de vulnerabilitat o de perillositat de l’agressor que aconsellin mantenir-lo actiu. Per això, hauran de contactar almenys una vegada de manera presencial amb la víctima i reavaluar la situació, de la qual cosa haurà de quedar constància en el sistema.

En aquest sentit, es crea la modalitat d’inactivació supervisada, que fixa mecanismes de control policial durant un període de sis mesos, prorrogable a un any, i impedeix la inactivació completa del cas en supòsits d’alta complexitat o en aquells en els quals en algun moment s’hagi detectat un risc qualificat. Així mateix, el Govern ha aprovat la renovació del protocol d’actuació davant l’assetjament sexual en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat.