El gen que engreixa els labradors

Els labradors són molt coneguts per ser gossos actius, intel·ligents i, sobretot, molt golafres. Potser per això no ens sorprèn massa quan, de tant en tant, ens creuem amb algun gos d’aquesta raça amb uns quilos de més. ¿A què es deu aquest fenomen? Segons una investigació publicada a la revista Science Advances almenys una quarta part dels labradors tenen una mutació genètica molt específica que els predisposa a patir obesitat. Es tracta d’un factor genètic hereditari que afecta, d’una banda, els seus nivells de gana i, per una altra, la seva predisposició a fer activitat física.

La investigació, liderada per experts de la Universitat de Cambridge, s’ha centrat en l’anàlisi de 87 exemplars de labradors adults. Entre aquests hi havia tant animals amb un pes saludable, com alguns amb obesitat moderada. En primer lloc, mitjançant mostres de sang, es va fer un examen genètic dels animals. I es va detectar una mutació comuna entre aquells amb més pes: una alteració del gen POMC, una part del genoma que pot alterar una via al cervell dels gossos associada amb la regulació del pes corporal.

Mengen més i cremen menys

Segons expliquen els científics que han liderat aquest treball, "aquesta mutació desencadena un senyal d’inanició que indica al cos dels gossos que augmenti la ingesta d’aliments i conservi energia malgrat que això és innecessari". Dit d’una altra manera, sembla que aquesta alteració genètica és el que fa que alguns labradors tinguin gana tota l’estona i mengin sense parar. "Els gossos afectats per aquesta mutació tendeixen a menjar en excés perquè tenen gana entre àpats més ràpidament", explica Eleanor Raffan, investigadora del departament de fisiologia, desenvolupament i neurociència de la Universitat de Cambridge i autora de l’estudi.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La investigació també ha descobert que els gossos que tenen aquesta mutació, a més de menjar en excés, també triguen més a cremar les calories. Els labradors amb aquesta alteració cremen un 25% menys d’energia que els seus homòlegs. "Els gossos amb aquesta mutació genètica s’enfronten a un doble cop: no només volen menjar més, sinó que també necessiten menys calories perquè no les cremen tan ràpid", afegeix, en aquest sentit, Raffan en vista dels resultats d’aquest treball.

Els autors de l’estudi afirmen que, després de descobrir la importància d’aquesta mutació, caldria prestar més atenció a l’alimentació de certs gossos. "La gent sol ser grollera amb els amos de gossos grassos, culpant-los per no gestionar adequadament la seva dieta i l’exercici. Però en alguns casos està demostrat que és molt difícil mantenir-los prims", argumenten els científics. Per a això aconsellen, per exemple, subministrar el menjar de la manera més entretinguda possible perquè els animals triguin el màxim temps possible a consumir-la (per exemple, utilitzant una menjadora amb forma de puzle o escampant el menjar pel jardí)..