¿El teu fill va sol amb metro? Ets ‘la pitjor mare del món’

La periodista nord-americana Lenore Skenazy es va guanyar fa anys el títol de la pitjor mare d’Amèrica. Els tertulians de diverses cadenes de televisió la van massacrar i la van acusar d’haver exposat el seu fill Izzy, de 9 anys, a un "risc espantós". El delicte de la Lenore havia sigut, simplement, permetre que el seu fill travessés Nova York tot sol. El nano va ser capaç d’agafar el metro i l’autobús des d’un determinat punt de la ciutat per arribar a casa seva. Estava sa i estalvi, una cosa impensable en l’era de la hiperpaternitat i la sobreprotecció.

Lluny d’enfonsar-se amb les salvatges crítiques que va rebre la pitjor mare d’Amèrica, es va convertir en activista a favor d’una infància lliure. Almenys més lliure que la imposada en una societat –l’americana, però també l’europea– que considera negligència parental que un nen camini sol per una ciutat. Convençuda que la llibertat infantil comporta adults responsables i independents, la Lenore va liderar el moviment Nens Lliures. Actualment presideix l’organització no governamental Let Grow (Deixa’ls créixer) i és autora del llibre Niños libres. Cómo padres y profesores deben dejar ir y crecer.

Lenore Skenazy (Chicago, EUA, 1959) està convençuda que els nens necessiten llibertat per madurar. Per això, un diumenge qualsevol, el seu marit i ella van traçar una ruta nova per al seu fill Izzy. El van deixar a la botiga Bloomingdale’s i li van explicar bé com havia d’arribar a casa. Al cap d’una hora i mitja, després d’haver agafat un metro i un autobús, va arribar a casa. El nano se sentia feliç. I els seus pares, orgullosos.

Periodista de professió, la Lenore va decidir escriure un article explicant la peripècia. El va titular Why I let my 9 years old ride the subway alone (Per què vaig deixar que el meu fill de 9 anys agafés el metro sol). Es va desencadenar la tempesta perfecta. Lluny de valorar aquesta iniciativa per fomentar la independència del seu fill, la Lenore va rebre el títol de la pitjor mare d’Amèrica, una dona que es va arriscar que el seu fill fos assassinat, colpejat, segrestat o torturat a qualsevol carrer de Nova York. "Lenore, ¿com t’hauries sentit si el teu fill no hagués tornat a casa?", li preguntaven alguns tertulians inquisidors.

"No m’ho podia creure", va explicar la Lenore al periodista i divulgador nord-americà Johann Hari, que la va entrevistar fa poc a casa seva amb l’objectiu d’escriure un dels capítols del seu assaig El valor de la atención. "Per ser una bona mare nord-americana cal pensar que has de viure enganxat al teu fill perquè just quan fa mitja volta pot ser que ja no el tinguis al teu costat. Només una mala mare aparta la vista d’un fill", es queixava la Lenore.

Sense pati

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"En molts casos, la infància es desenvolupa entre quatre parets. Quan els petits aconsegueixen jugar ho fan amb la supervisió dels adults, o mitjançant pantalles", explica al seu llibre Hari, que revela una dada: als EUA només el 73% de les escoles de primària tenen alguna merna d’esbarjo. El divulgador afegeix que, immersos en la societat del rendiment, "els sistemes educatius britànic i nord-americà han sigut redissenyats per polítics, i els mestres es veuen obligats a passar la major part del temps preparant els alumnes per als exàmens".

"Els nens avui són més intel·ligents i més forts del que la nostra cultura els atribueix. Lluitem perquè sigui fàcil, normal i legal donar als nens la independència que necessiten per convertir-se en adults capaços, segurs i feliços. Quan els deixem anar, els deixem créixer". Així es presenta Let Grow, una organització que ha de provocar que més d’una hipermare hiperventili.