La cocaïna desbanca l’heroïna com la nova droga d’entorns marginals

"Des del 2015 estem veient un increment lent i progressiu –que no disparat– de persones que consumeixen cocaïna o l’han consumit alguna vegada. No només aquí; és una cosa que passa a Europa", explica la psiquiatra Francina Fonseca, cap del Servei d’Addiccions de l’Hospital del Mar. Les sales de venipunció tant de la Mina com del Fòrum, que Fonseca supervisa perquè depenen del Mar, han vist com augmenta el consum de cocaïna. A la Mina, per primera vegada l’any passat, la cocaïna injectada va superar l’heroïna: el 35% dels usuaris es van injectar només cocaïna; el 30%, només heroïna, i el 30%, speedball (una barreja de cocaïna i heroïna que s’administra per via endovenosa). Aquesta proporció va ser, el 2022, del 31%, 32% i 34%, respectivament.

Aquest canvi de tendència "no és radical", com diu Fonseca, i respon a un augment progressiu del consum al llarg dels anys. "Hem vist una variació aquest any, però no sabem què serà el que canviarà l’any que ve", afegeix. Segons ella, el que la gent consumeix a les sales de venipunció és "bàsicament" el que es ven a les zones pròximes. A la Mina és cocaïna i heroïna.

Fonseca, que, a més de la narcosala de la Mina també coordina els centres d’atenció i seguiment (CAS) de la Barceloneta, el Fòrum i Santa Coloma de Gramenet, dues unitats d’ingrés de patologia dual i la unitat d’intoxicació del Mar, assegura, no obstant, que l’alcohol continua sent "la droga principal d’inici de tractament". "El 45% de les demandes per començar tractament són per alcohol. Després la cocaïna i després l’heroïna", assevera.

Risc cardiovascular

Malgrat que l’alcohol és la droga més habitual, els metges mostren inquietud pel consum de la cocaïna. "La cocaïna és ara mateix el que més em preocupa pel nombre de gent que la consumeix. Em preocupa, sobretot, a la llarga, perquè té factors de risc cardiovascular crònic", afirma Emilio Salgado, responsable de la Unitat de Toxicologia de l’Hospital Clínic. En el seu àmbit de treball, delimitat a l’Eixample Esquerra, el consum "majoritari", després de l’alcohol i el cànnabis, és la cocaïna clorhidrat (en pols) per via intranasal. "A més, en els últims mesos estem trobant més usuaris de cocaïna base (crac), que es consum fumada", afirma Salgado. I afegeix: "Mai s’havia trobat tanta oferta de cocaïna. Per això han baixat els preus".

Segons fonts de la Policia Nacional, el preu de la cocaïna està "caient en picat" des de fa més d’un any per la "sobreexplotació". Hi ha més hectàrees cultivades a Colòmbia i en continua entrant molta quantitat a Europa (via marítima), principalment per Anvers i els Països Baixos. A Espanya l’entrada és per Galícia, Algesires i València, que ha desbancat Barcelona. Entre narcos, la droga ha passat de pagar-se a 33.000 euros el quilo fa més d’un any als actuals 18.000.

Notícies relacionades

Catalunya activa la alerta de vientos del plan Ventcat

El Govern transferirà 201,1 milions fins al 2026 per a Rodalies

Segons la Conselleria de Salut, la cocaïna és la segona substància, després de l’alcohol, amb més demandes de tractament, si bé el consum detectat en les enquestes els últims anys es manté "estable". Salut, que només ofereix dades fins al 2022, observa un "lleuger increment" aquell any a les urgències hospitalàries per intoxicació de cocaïna, paral·lel a una "certa disminució" del consum d’heroïna. "El preu de la cocaïna al carrer està estancat, es manté en uns 60 euros el gram. Sí que hi ha més decomissos de cocaïna i hi ha més cocaïna circulant que abans", assenyala Joan Colom, subdirector general de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat).

A més, en l’anàlisi de mostres de cocaïna fetes per l’entitat Energy Control, es va veure un increment de la puresa entre el 2014 (48%) i el 2018 (65%), però des d’aleshores es manté "estable". Com la resta de metges, Colom expressa la seva preocupació per l’alcohol. "Des d’un punt de vista global, el que sustenta l’evidència és que les primeres demandes de tractament són per alcohol. Aquest és el principal problema que tenim", diu el subdirector general de Drogodependències.