Educació intervé per garantir l’escolarització d’una menor a Vic

El Departament d’Educació ha iniciat gestions perquè la Bashira, la nena de 14 anys que fa sis mesos que espera per anar a l’escola a Vic, pugui accedir al sistema educatiu. Fonts de la conselleria, després de conèixer el cas per aquest diari, ja s’han posat en contacte amb l’ajuntament i els serveis territorials per conèixer-ne els detalls. També la Síndica de Greuges ha demanat explicacions sobre el que ha passat amb aquesta família a Vic, alhora que la Conselleria de Drets Socials exigeix que es compleixin els drets dels menors.

Sense pediatre assignat

Bashira és el nom fictici d’una nena de 14 anys que va arribar a Vic a principis de setembre i que encara no ha trepitjat una aula, tot i que hauria de cursar tercer de l’ESO de manera obligatòria. Tampoc té assignat un pediatre, ni ha sigut vacunada, malgrat haver sigut atesa a urgències a Vic per una infecció d’orina. La nena viu ara a l’habitació d’una pensió pagada per una veïna solidària, però en les últimes setmanes ha dormit amb els seus pares en furgonetes i garatges. L’ajuntament afirma que la menor i la seva mare estan empadronades –fet que dona dret a serveis bàsics–, però ni a la família, ni al seu advocat ni a entitats de la població els consta cap documentació que ho acrediti, malgrat haver-la demanat a través del registre municipal en tres ocasions.

"El departament ha iniciat les gestions pertinents per tenir els detalls d’aquest cas i revertir la situació reflectida en el reportatge", expliquen des de la conselleria a aquest diari. També la Síndica de Greuges ha preguntat a Educació sobre aquest cas en concret, amb l’objectiu d’aclarir el que ha passat i garantir els drets més elementals de la menor.

"Educació no requereix el padró per a l’escolarització d’un menor", insisteixen fonts de la conselleria a aquest diari. Una realitat que a Vic sembla no aplicar-se. "Ens van dir que fins que no tinguéssim el padró no podíem portar la nena a l’escola", denuncia Abdelkhalek Darrah, pare de la menor. A més, membres de diverses entitats socials de Vic, com Càritas, el Casal Claret i la PAH, expliquen a aquest diari que la demora de diversos mesos per escolaritzar menors immigrants que viuen en llocs precaris és una realitat habitual. A més, el 2018 el Síndic de Greuges local va detectar que hi havia més de 200 menors esperant per anar a l’escola perquè no tenien empadronament.

Avís de la conselleria

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Per la seva banda, la Conselleria de Drets Socials recorda al consistori de Vic, com ja va fer a Ripoll, que cal empadronar aquesta i tots els menors que resideixen habitualment a la ciutat, i proporcionar-los sanitat i educació gratuïta. "Reclamem que es compleixin els drets dels nens, cal respectar-los a tot arreu i això inclou que se’ls empadroni", afirmen des de la conselleria de Carles Campuzano.

Més enllà del cas d’aquesta família a Vic, el 2023, la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) va comptabilitzar una cinquantena de municipis catalans on s’havien detectat problemes en l’empadronament, la majoria a l’àrea metropolitana.