Més de la meitat de les fonts d’Osona i el Lluçanès ja no ragen

"O el Govern posa en marxa un pla ambiciós i potent o la situació no millorarà", adverteix Ginesta Mary, portaveu del Grup de Defensa del Ter (GDT). Un any més, aquesta plataforma ha recollit unes dades demolidores que confirmen el mal estat de les fonts més importants d’Osona i el Lluçanès. "Necessitem un canvi radical, ja que ara, a la contaminació, s’hi afegeix la preocupant escassetat", afegeix Mary.

El més cridaner de l’últim balanç són les conseqüències de la sequera. Un 52% de les fonts examinades directament havien deixat de rajar. L’any passat, un 42% es trobaven en aquesta situació avui agreujada. Fa dos anys eren només el 33%. En alguns dels 170 punts analitzats sortia aigua però menys de la que brollava habitualment.

A més, per culpa dels purins, el 41% dels sortidors analitzats a les dues comarques superen el límit de nitrats aconsellable. La mitjana a les fonts de les quals brolla aigua és de 58 mil·ligrams per litre, una dada que supera lleugerament la de l’any anterior i que depassa els 50 mg/l recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) . La font de Gallisans (Santa Cecília de Voltregà) està per sobre dels 500 mg/l, deu vegades el llindar màxim. A Gurb i Torelló es troben la segona i la tercera font més contaminades, amb prop de 200 mg/l de nitrats.

"L’aigua ho empitjorarà"

Según el GDT, les dades constaten que Osona és la zona zero de la contaminació provocada per la ramaderia. "És un fet incontestable. Fins i tot l’Administració ho reconeix malgrat que no ho soluciona definitivament", qüestiona Mary. "Si les aigües subterrànies de la comarca estiguessin en bon estat, no caldria tants quilòmetres de canonades per connectar-se al riu Ter", afirmen a la plataforma.

El col·lectiu critica que les indústries dedicades a l’engreixament de porcs continuïn utilitzant els pous per abeurar els animals (20,2 milions de litres al dia), a més de contaminar els aqüífers a través dels purins. El consum total de les granges situades a Osona i el Lluçanès equivalen al que consumirien 190.000 habitants, més dels que viuen a les dues comarques.

"Per aquesta raó, exigim que es redueixi a la meitat la cabanya porcina", reclama Mary. "El Govern assegura que s’està posant les piles però per capgirar l’actual situació necessitem un canvi radical que no s’està produint", es queixa. L’entitat avisa que, pel fet d’haver plogut poc, s’han infiltrat menys purins a les masses d’aigua subterrània: "Però no tenim dubtes que quan plogui, els nitrats arribaran als aqüífers i les dades empitjoraran".

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En total, segons les dades oficials recollits pel GDT, només els escorxadors Patel, Mafriges, Le Porc Gourmet, Esfosa i Costa Food Meats maten 36.000 porcs al dia, cosa que equival a un elevat consum d’aigua. És cert que tant les granges com els escorxadors estan sotmesos a controls cada vegada més rigorosos.

Malgrat tot, el GDT considera que s’ha de ser encara més estricte perquè les fonts de la comarca es recuperin. Reclamen a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que elabori un pla de control i recuperació dels aqüífers contaminats per nitrats per la ramaderia, a més d’un registre exhaustiu dels pous existents, per evitar que se sobreexplotin els recursos subterranis.