Un organisme per vigilar l’abús masclista de l’Administració

Fa més de cinc anys, l’associació Hèlia Dones va crear un projecte anomenat Veïnes per Veïnes. "Dones voluntàries acompanyen dones víctimes de violència masclista en tot el periple de serveis d’atenció", explica Vega. I utilitza la paraula periple perquè, insisteix, moltes d’aquestes participants es van adonar que les mateixes administracions maltractaven les víctimes de violència de gènere. O bé no les creien, o bé les culpabilitzaven per l’ocorregut. Vega destaca especialment els estaments policials, judicials i sanitaris. Però també volen fixar-se en el maltractament que poden exercir els serveis socials o educatius.

Canvi de mirada

Per exemple, Vega explica que a la ciutat de Granada, el 90% de les ordres de protecció que demanen les víctimes de violència masclista són admeses, mentre que a Badalona se’n deneguen el 70%. O assenyala casos de dones que mai han pogut contactar amb el seu advocat d’ofici, ni tan sols per consultar el resultat de la sentència. "És evident que el sistema interpreta de forma restrictiva els drets de les dones i que la mateixa Administració vulnera el dret a la salut i a la integritat física de les dones", afegeix.

El seu objectiu és posar llum en aquest assumpte i traçar recorreguts habituals i persistents. "No venim a fer una caça de bruixes, a assenyalar actituds particulars o a fer escraches als jutges. Ens sembla molt bé que hi hagi gent que ho faci però no és el que venim a fer. El que volem és identificar patrons de comportament de les administracions perquè es reverteixin", explica Vega. El seu objectiu és aconseguir un canvi de mirada en les institucions públiques. "Els discursos feministes estan molt bé, hi ha hagut molts avenços, però falla el treball estructural amb polítiques transformadores. Costa implementar canvis que garanteixin el dret a la seguretat, la reparació, la formació i l’educació", insisteix Vega.

Aquest observatori es nodrirà de tres canals diferents de denúncia a través de la seva pàgina web. D’una banda, les dones víctimes de violència masclista podran denunciar les situacions viscudes, el maltractament per part de l’Administració i els casos en què s’hagin sentit agredides. Ja sigui per la falta de credibilitat, de protecció o els comentaris que prejutgen les dones.

D’altra banda, també poden exposar les denúncies els familiars, amics o entorn més directe de la víctima. I en tercer lloc, hi ha els formularis que també poden omplir activistes, entitats socials i professionals dels serveis públics que acompanyen les dones i topen amb el maltractament que exerceixen les administracions.

"Ho explicarem tot de manera anònima, però és molt important que tinguem indicadors, que es coneguin aquests casos i que les administracions sàpiguen que això està passant i es faci públic", assenyala Vega. En aquest sentit, explica que ja han començat a tenir relació amb administracions que volen interpel·lar, com el Ministeri d’Igualtat, el Ministeri d’Inclusió Social i Migracions, la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere, la Conselleria de Feminismes i els ens homòlegs en altres comunitats autònomes.

Ascens de la ultradreta

Notícies relacionades

El 57% de les famílies catalanes compren les joguines un mes abans de Nadal

ALDI llança la seva gamma Special de productes gurmet

La idea és escrutar la violència institucional a tot Espanya. "Ens preocupa l’ascens i la presència de la ultradreta en governs autonòmics", diu Vega. L’observatori ja compta amb entitats col·laboradores i portaveus a Andalusia i València, i tenen la intenció d’anar ampliant la xarxa. En realitat, són una quarantena les entitats que ja col·laboren amb aquest ens.

I un dels objectius de l’observatori és també atendre el feminisme més transversal, centrant-se especialment en les dones que pateixen més discriminació, com són les immigrants o les que tenen alguna discapacitat. Segons les seves dades, el 40% de les víctimes de feminicidis a Espanya són dones migrants.