Crisi de sexe a França

"¿És realment un problema?", es pregunta la Clementine, de 24 anys. Eren les tres de la tarda de divendres i aquesta estudiant de cine prenia el sol al Pont des Arts. Pocs llocs il·lustren millor el clixé de París com a "ciutat de l’amor" que aquest pont de fusta, sublimat per Julio Cortázar a Rayuela i que en les últimes dècades ha sigut víctima del kitsch amb la moda de penjar candaus com a símbol d’afecte i unió. Alliberat d’aquell romanticisme cutre des del 2015, el Pont des Arts continua sent un lloc agradable i jovial. Allà, la Clementine, amb dos amics, es van posar ràpidament a debatre sobre un dels temes de moda al país veí: els francesos practiquen cada vegada menys sexe.

"Amb les aplicacions de cites i les xarxes socials, hi ha massa on triar i un ja no pots concentrar-te en una sola persona", especula el Lucas, de 22 anys i estudiant de Dret, sobre un dels possibles motius d’aquest fenomen. "És cert que les meves estadístiques no estan en el seu millor nivell", reconeix l’Olympe, de 21 anys, que insinua que fa temps que no fa l’amor. "¿Però això és realment un problema?", afegeix la Clementine, que veu en el feminisme una de les possibles explicacions: "Ara les dones ens preguntem molt més si volem anar al llit amb algú. Abans hi havia molta més pressió".

Un sondeig bomba

¿França pateix una recessió sexual? Així ho apunta un sondeig que ha fet córrer rius de tinta. Només el 43% dels francesos assegura que fa l’amor una vegada a la setmana, segons un estudi de l’institut IFOP. Aquest percentatge no només és 15 punts inferior a la mateixa enquesta el 2009, sinó que representa el nivell més baix en els últims 50 anys. La caiguda de la sexualitat es reflecteix sobretot entre els joves. Prop del 30% dels que tenen entre 18 i 24 anys no van tenir sexe el 2023. I el 43% dels menors de 30 anys afirma que podria viure amb algú sense mantenir una vida sexual.

La societat francesa "dona una gran rellevància a la sexualitat, la considera el ciment de la parella i un element central per a una vida agradable", recorda la periodista Quitterie Chadefaux, presentadora del pòdcast La chose étrange, sobre educació sexual. Per aquesta raó, "hi ha molta por, sobretot entre els adults".

Curiosament, aquesta especialista en temes de sexualitat considera positiu aquest fenomen. Els francesos tenen cada vegada menys sexe, però millor, segons ella. "Alguns diuen que tot això és culpa del feminisme, però crec que és gràcies al feminisme que podem repensar el desig i l’acte de compartir. I, així, descobrir una millor sexualitat", afirma Chadefaux.

"Actualment, ser una dona lliure és sinònim de dir que no", recorda la sexòloga Marie Bareaud. "Em trobo amb molts homes que diuen que volen ser més respectuosos amb les dones, però que no saben com fer-ho", explica a aquest diari. "No crec que fem més felices les dones deconstruint els homes. El que necessitem és reconciliar-los", afegeix.

La recessió sexual a França afecta per igual els homes i les dones, però també és veritat que la percepció canvia en funció del gènere. El 60% dels homes, segons indica l’estudi d’IFOP, afirma que viu aquesta falta de sexe com un "patiment", a diferència del 30% de les dones. Aquesta frustració, sobretot masculina, podria convertir-se en un sentiment polític. De fet, sectors de la ultradreta intenten capitalitzar-la per seduir els joves.

Oportunisme

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Als clàssics coach per lligar i als influencers masculinistes i addictes al múscul s’ha sumat ara un altre fenomen: els militants d’ultradreta que defensen l’amor romàntic. És el cas de Thais d’Escufon, que fins al 2021 era la portaveu del grup xenòfob Generació Identitària i ara s’ha reconvertit en una exitosa youtuber experta en l’art de lligar.

"Les noies prefereixen els nois que són bones persones, i la millor manera de conquerir-les és escoltar-les. Quina estupidesa", assegura aquesta rossa de cara angelical i discurs radical en un dels seus vídeos a la plataforma (200.000 subscriptors). La ultradreta no desaprofita les oportunitats per reorientar els debats socials. Sobretot si es tracta de treure rèdit a les frustracions.