La pròstata més enllà del càncer

Igual com amb els anys la majoria de músculs i ossos s’atrofien, la pròstata i la bufeta també tenen canvis. Per això, es calcula que entorn del 70% dels homes més grans de 40 anys –segons un estudi internacional en què han participat 30.000 homes– pateixen el que es denomina símptomes del tracte urinari inferior, que consisteixen en una micció feble, sensació que no es buida del tot la bufeta a l’orinar, dificultat per començar, incontinència o la necessitat de visitar el bany moltes vegades, de dia o de nit.

Les estadístiques indiquen que, com més edat, més probabilitat de tenir aquestes molèsties, que en ocasions impacten en la qualitat de vida. A partir dels 80, vuit de cada deu homes pateixen alguna mena de símptoma. I, donat l’envelliment gradual de la població, la incidència va a més. Aquests problemes suposen ja el 70% de les consultes d’urologia.

La causa de les molèsties a l’orinar és multifactorial: infeccions, pedres en la via urinària o problemes a la pròstata, la bufeta o la uretra. Els pateixen homes i dones, però en els homes la causa principal (el 80%) és la hiperplàsia benigna de pròstata, que consisteix que, amb el pas dels anys, la pròstata creix i, en aquest procés, de vegades empresona la uretra o afecta la bufeta. "A tots els homes els creix però a uns els genera problemes i símptomes al tracte urinari inferior i a d’altres no", explica el doctor José Placer, uròleg de la Vall d’Hebron i de l’Hospital Quirón-Dexeus.

Intervenció reial

El rei Carles III d’Anglaterra, per exemple, ha sigut operat de l’engrandiment de la pròstata i, arran de la intervenció, els metges han descobert que el monarca pateix càncer. No obstant, segons precisa el doctor José Manuel Corral, uròleg i andròleg de l’Hospital Clínic de Barcelona, patir aquests símptomes no implica directament tenir càncer de pròstata o bufeta. S’ha de fer un estudi per determinar si hi ha o no relació, però, gràcies als cribratges, els tumors a la pròstata se solen detectar molt abans que provoquin algun tipus de molèstia. És a dir, molèsties i càncer no tenen per què estar relacionats.

En concret, la hiperplàsia benigna de pròstata pot provocar símptomes vinculats amb l’ompliment de la bufeta, el buidatge i la postmicció. Els primers són els més freqüents i provoquen la necessitat d’haver d’anar al lavabo moltes vegades, la urgència o fins i tot la incontinència. Els símptomes de "buidatge" suposen una micció feble, que s’interromp, problemes per començar a orinar o la sensació que no s‘acaba de buidar del tot la bufeta. I els últims estan relacionats amb pèrdues després de fer pipí.

"Arsenal terapèutic"

Hi ha homes que presenten un o diversos símptomes, però tots de caràcter lleu. I, per als que els pateixen més greus, hi ha un "arsenal terapèutic" que mitiga les molèsties tant d’ompliment, com de buidat i de postmicció. "Els símptomes són crònics però amb el tractament, unit a canvis en estil de vida, com beure menys líquids abans d’anar a dormir, millora molt la simptomatologia", precisa el doctor Corral.

No obstant, hi ha pacients que es fan resistents als fàrmacs o no responen als tractaments, per als quals està indicada la cirurgia. Pel que fa a això, la cirurgia oberta ja gairebé no es practica: la majoria de les intervencions són ara operacions endoscòpiques; és a dir, a través del penis i amb làser, cosa que facilita la recuperació del pacient. És a dir, molt menys invasiva que els efectes del bisturí de tota la vida.

Perillosos estereotips

El problema és que, culturalment, els homes van menys al metge que les dones, ja que l’estereotip de masculinitat tradicional dicta que un home és fort i valent, i acudir a l’uròleg és un símbol de vulnerabilitat, sobretot si el diagnòstic requereix un tacte anal. Les estadístiques indiquen que només el 17% dels homes van al metge davant el primer símptoma: la majoria espera a veure si la malaltia avança. O sigui, massa tard.

A això s’afegeix, segons el doctor Placer, que molts homes assumeixen que els problemes per orinar són "una cosa pròpia de l’edat" i, tot i que és una cosa que està canviant i cada vegada més homes tenen consciència de la necessitat de tenir cura de la seva salut, encara hi ha pacients que acudeixen al metge massa "tard", quan "la bufeta ja està molt deteriorada" i "després la recuperació és més complicada".

Les complicacions

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

De fet, en els casos avançats, el problema pot derivar en pedres a la bufeta, infeccions, incontinència crònica o fins i tot retenció de l’orina que dilati els ronyons o provoqui una fallada renal. Per això, avisen els especialistes, convé consultar el metge abans que apareguin els símptomes més severs. En les consultes, les principals preocupacions que expressen els pacients són, d’una banda, descartar que es tingui càncer i, de l’altra, alleujar les molèsties, sobretot si aquestes apareixen abans de la jubilació, ja que anar moltes vegades al bany és incompatible amb moltes professions i si el problema no els deixa dormir de manera agradable, també interfereix en la seva rutina diària.

Així mateix, segons el doctor Placer, "els angoixa que el problema els afecti en les seves relacions sexuals". Però, gran part dels tractaments no interfereixen en l’erecció o el desig sexual, tret dels dirigits a bloquejar la conversió de testosterona a l’interior de la pròstata. Cal destacar, a més, que a molts homes els costa molt utilitzar un salvaeslip o compresa per retenir l’orina que s’escapa i recorren a paper higiènic, tovallons i altres mesures que poden causar-los infeccions, segons alerten els especialistes.