"L’Administració no està a punt per a la Catalunya dels 8 milions"
La Síndica remarca que els actuals serveis no donen resposta a l’empobriment general de la població i a l’augment de migrants.

Panorama preocupant el que descriu la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, al seu informe anual sobre la situació dels serveis públics i assistencials a Catalunya. "L’Administració no està a punt per a la Catalunya dels 8 milions d’habitants", alerta.
Un avís que parteix de la base de l’increment demogràfic –des del 2000, la població catalana ha augmentat en gairebé dos milions de persones–, i que aquest augment és majoritàriament (71,2%) de ciutadans d’origen migrant. Amb aquests dos factors sobre la taula, i analitzats els serveis, l’informe adverteix que "el model d’integració actual no garanteix l’equitat i la cohesió social, per la qual cosa la població d’origen migrant té un accés desigual a les oportunitats de benestar social".
Amb dades a la mà, desmunta les notícies falses que la població estrangera rep més ajudes. Així, l’informe assenyala que els migrants accedeixen dues vegades menys a les prestacions socials: el 3,7% de la població estrangera en situació de risc de pobresa percep renda garantida de ciutadania, davant el 7,5% de la població espanyola en la mateixa situació. Les persones migrants accedeixen gairebé tres vegades menys a l’educació infantil de primer cicle (14,9%, davant el 52,4% d’autòctons) i té prop de tres vegades més possibilitats d’abandonament escolar prematur (38,2%, davant el 13,0%).
Un tercer element de canvi social és l’empobriment de la població. El 2022, la taxa de risc de pobresa per al conjunt de la població catalana se situava en el 19,9%, i afectava prop d’1,5 milions de persones. La pobresa severa se situa en el 9%, i afecta prop de 700.000 persones, quan el 2013 era del 6,1%. L’envelliment és el quart repte, que suposarà menys contribuents i més població amb necessitats d’atenció. Els més grans de 65 anys han passat del 17,2% el 2003 al 19,4% de l’any 2023. La projecció és que el 2050 aquesta proporció hagi crescut fins al 28,9%.
Principals carències
L’informe denuncia que "l’Administració no s’ha adequat a les noves necessitats socials" i assenyala les principals carències, que es poden resumir en llargues esperes, cobertures insuficients, barreres d’accés als serveis, ja sigui per burocràcia o bretxa digital i informativa, i dèficit d’acompanyament.
- A JAÉN El poble més pobre d’Espanya no és tan pobre: «Aquí hi ha diners, però molts no es declaren»
- Una au intimidadora El veí de Sants que no pot sortir al terrat de Sant Jordi a Sant Joan per l’amenaça d’una gavina
- Violència de gènere Un home s’entrega a una patrulla de Mossos a l’AP-7 amb el cadàver de la seva dona al maleter
- A Terrassa L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director
- Procediment penal obert Investigats per «administració deslleial» els marmessors de la fortuna de Pere Mir, entre ells l’oncòleg Josep Tabernero
- SUCCESSOS ‘Lock-picking’, el nou sistema per obrir cases sense forçar panys amb què bandes de georgians roben a Espanya
- Això és del que t’has d’acomiadar als 60 si vols ser més feliç
- "No vull que em facin una carrera fàcil"
- Pogacar se cita avui amb Evenepoel en la clàssica de la cervesa
- ‘Tot el camp és un clam...’