Més BCN, menys ansiolítics

L’Aina és una jove de la ciutat. Té 30 anys i és investigadora en Biomedicina. Treballa en un àmbit on pretén millorar la vida de la resta de barcelonins. Un sector que ha posicionat Barcelona com a líder en ciència. La realitat, però, és lluny de ser idíl·lica per a ella. Té un contracte amb un salari baixíssim i temporal. Arribar a final de mes és difícil. Abans participava d’una associació del barri, però, com que no arribava a fer-ho tot, ho va deixar. La majoria de les seves amistats han marxat de la ciutat perquè no podien pagar un lloguer. I amb tot plegat, se sent sola i angoixada. Quan va demanar la baixa a la feina, la resposta del seu cap va ser: “Tots tenim problemes”.

Malauradament, aquest testimoni és real. I, encara pitjor, no és l’únic. Avui dia els problemes d’accés a l’habitatge, la precarietat laboral i la incomprensió de la societat envers aquestes problemes formen part d’un còctel que es repeteix en molts dels testimonis, com el de l’Aina, i que es recullen a l’informe sobre la salut mental del jovent del Consell Nacional de Joventut de Catalunya. Tots ells són evidència d’un problema estructural, de crisis encadenades que han fet perillar les condicions materials de la gent jove. I aquest malestar té xifres. Avui la gent d’entre 20 i 39 anys és la que pren més sedants i ansiolítics a Catalunya. Aquesta crisi generacional demana una Barcelona que protegeixi la gent jove.

Fins ara, la ciutat ha liderat la posada en marxa de serveis d’atenció psicològica pels joves, des de la proximitat. Però cal anar més enllà. Barcelona té la força per construir una ciutat de benestar, que permeti temps lliure de qualitat, que garanteixi que l’habitatge no sigui una angoixa o que impulsi que els joves puguin ser lliures de decidir la seva vida. La teràpia té les cames curtes si la ciutat no cuida i genera entorns segurs on el jovent pugui viure, trobar-se, gaudir i treballar.

Així, si volem parlar de salut mental, hem de parlar de model de ciutat, de quina Barcelona volem els propers anys. Parlem d’invertir en habitatge públic pels joves; d’aconseguir que les noves economies generin llocs de treball de qualitat, i també de garantir un espai públic amable en tots els barris, perquè això també és cuidar la salut mental dels joves. Les nostres places, els nostres equipaments i centres cívics han de ser el nostre orgull, però també l’avantguarda del benestar emocional del nostre jovent.

Quan parlem de salut mental, parlem també de la importància que tenen avui la xarxa d’associacions, clubs esportius, festes majors, iniciatives de barri, etc. El caràcter de Barcelona, la seva identitat, neix d’una ciutat feta per i per a la gent. De la trobada entre les veïnes hem fet una manera de cuidar la ciutat i cuidar-nos entre nosaltres. Aprofitem-la.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Aquesta Barcelona és la Barcelona que volem. La nostra Barcelona és la que sap trobar l’equilibri entre tenir un projecte de futur per a una ciutat moderna que sap on va i al mateix temps garanteix una ciutat per viure-hi i perquè els joves hi visquin bé. Per això, després de parlar amb col·lectius com el Consell de Joventut de Barcelona i Salut Mental Catalunya, hem demanat al govern de Barcelona que s’impliqui en la salut mental de la gent jove amb més recursos i una mirada comunitària en totes les polítiques.

La Barcelona que defensem és aquella que té una agenda de polítiques progressistes que es renova davant de nous reptes. Per això és clau treballar en la salut mental juvenil. Lluny de ser un fet conjuntural, el malestar emocional és l’expressió de les angoixes i incerteses de la vida dels joves d’aquesta ciutat avui. I, davant d’això, la millor resposta és més ciutat i més Barcelona. En un món que diu que només tu et pots salvar a tu mateix, nosaltres hem de dir que tenir-nos els uns als altres és el que ens pot fer avançar, també cap a una Barcelona millor.