La tala puntual d’arbres aportarà fins a un 25% més d’aigua als rius

Els pins lluiten entre ells per cada mil·límetre de terra i per cada gota d’aigua en aquest bosc dens i encara jove del Ripollès. Són arbres que es van plantar durant els anys 50 i que han crescut sense parar, sense gairebé pertorbacions (naturals o artificials) que creessin clarianes a l’arbreda. A prop d’aquestes hectàrees ombrívoles i humides (sobretot després de les precipitacions de les últimes hores) hi passa el curs del riu Ritort i també alguns rierols.

"És un bosc públic i gestionat per la Generalitat", explica Anna Sanitjas, directora general de Boscos. Sanitjas admet que fins ara la gestió proposada per la Conselleria d’Acció Climàtica sempre ha anat molt dirigida a prevenir incendis, sobretot en àrees amb risc per a la població. No obstant, després d’una sequera de gairebé quatre anys, s’han vist obligats a pensar també en la disponibilitat d’aigua.

En concret, com va avançar EL PERIÓDICO fa unes setmanes, la Generalitat posarà en marxa un projecte per generar més aigua blava. ¿I què és l’aigua blava? És l’aigua que no s’arriba a evaporar cap a l’atmosfera i que es manté a terra, captada i succionada, majoritàriament, per la vegetació. És a dir, el que farà l’Administració és promoure les tales puntuals d’arbres perquè arribi als rius (i per tant als embassaments) més quantitat d’aigua.

Prova pilot

L’objectiu d’aquests treballs, que començaran al llarg dels pròxims trenta dies, és fer una gestió forestal pensada perquè les reserves d’aigua tinguin més recursos. "L’escenari als boscos és d’emergència forestal, però a aquesta situació s’hi suma la falta de gestió i l’excés de masses de bosc joves i denses", detalla Sanitjas. Per tant, amb aquests treballs s’aconseguiran diversos beneficis alhora, assegura.

També s’afavorirà la millora de la biodiversitat: "Treballem per garantir la salut dels boscos. I aquesta pineda no té una gran biodiversitat perquè és un ecosistema molt homogeni. Quan s’eliminin arbres entrarà la llum i l’hàbitat s’enriquirà".

¿Quants pins es retiraran? Al llarg de les hectàrees escollides per a la prova pilot, a Espinavell (al municipi de Molló), es talarà un de cada quatre arbres. "Cal tenir en compte que aquí hi ha 2.000 pins per hectàrea", precisa Sanitjas. Això equival a tenir els 2.000 pins en un camp de futbol.

En només 61 hectàrees es calcula que es produiran 0,1 hectòmetres d’aigua. "Aquesta és la quantitat d’aigua que necessiten 1.300 persones al llarg d’un any: més de la meitat de la població de Camprodon", compara la directora de Boscos. En total, si plou, es pot augmentar un 25% la disponibilitat d’aigua de pluja disponible per als rius. En total, la Generalitat disposa de 100.000 hectàrees de boscos públics. La conselleria calcula que, si s’arriba a actuar en totes les zones forestals de les capçaleres, es podria omplir el pantà de Sau. De moment, però, es comença per Molló.

¿I quan es tindran resultats? Gairebé immediatament, d’aquí poc més d’un mes se sabrà, ja que es podrà analitzar el cabal del riu Ritort, que desemboca al Ter i que, per tant, acaba als embassaments de Sau i Susqueda.

"Efecte paraigua"

Com que el bosc té menys pins i també menys copes i fulles, aconseguirà caure més aigua a terra. Fins ara, l’habitual era que en aquest bosc es visqués el fenomen d’intercepció de les fulles, una espècie d’"efecte paraigua" que reté part de l’aigua. I alhora no hi haurà tants arbres que succionin l’aigua del terra i disminuirà el consum global d’aigua. Si hi ha més aigua acumulada a terra, més aigua acaba arribant tant al riu com als aqüífers, una altra font de recursos essencial en època d’escassetat.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Per tirar endavant el projecte, experts del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), juntament amb treballadors de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), han analitzat al detall a quines zones estratègiques es pot potenciar la generació d’aquesta valuosa aigua blava. Després del Ripollès serà el torn de boscos de la Garrotxa i el Solsonès, on els especialistes ja estan buscant punts clau per actuar. La fusta que se n’extregui es comercialitzarà i el seguiment científic del projecte serà constant, per garantir que l’ecosistema forestal no es posa en perill.

Després d’anunciar-se la intenció de provar la mesura, diversos grups ecologistes denunciaven que no era una solució a la sequera. ¿Què els respon el Govern? Sanitjas promet que es durà a terme una gestió forestal totalment respectuosa amb l’ecosistema i que es fomentarà la biodiversitat.