Ubasart defensa que l’assassinat de Núria L. era "difícilment previsible"
La titular de Justícia planteja davant el Parlament reforçar la vigilància a les presons, però l’oposició li recrimina la falta de mesures noves i que no s’hagin assumit responsabilitats.
La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va assegurar ahir al Parlament que el crim de Núria L., la cuinera de la presó tarragonina de Mas d’Enric, ocorregut el 13 de març, era "difícilment previsible", perquè els sistemes de control de l’intern que va cometre l’assassinat, I. S. O., apuntaven a un perfil de risc baix. Durant la seva estada a la presó –on complia una condemna d’11 anys per assassinar una prostituta– se li van realitzar un total de 14 avaluacions, l’última de les quals va ser el juliol del 2023, i només tenia en contra una sanció d’11 dies d’aïllament per clavar un cop de puny a un altre intern que, segons ell, l’insultava. "La probabilitat que l’intern es comportés de forma violenta contra altres interns o contra el personal va ser baixa durant tota la trajectòria penitenciària, a excepció de l’avaluació efectuada el 20 de maig del 2020, que va donar un resultat mitjà", va remarcar Ubasart.
La consellera, no obstant, es va quedar sola a la Cambra catalana i només va rebre el suport d’ERC. El diputat del PSC Ferran Pedret li va recriminar la seva gestió de la crisi, que va qualificar d’"incompressible", i la falta de resposta, de noves propostes i que no s’hagin assumit responsabilitats. "Vostè i el seu equip han perdut el contacte amb la realitat", va assegurar. Francesc de Dalmases, de Junts, també va criticar la conselleria i va demanar la seva dimissió, perquè en la seva compareixença, va recalcar, "no ha proposat res".
Falta de seguretat
Ciutadans, per la seva banda, va defensar el "gran malestar dels funcionaris" i va recalcar que "no està funcionant" la seguretat a les presons, per la qual cosa va demanar, igual que el PP, el cessament de la consellera i del secretari de Mesures Penals, Amand Calderó. "Vostès idealitzen els presos; els funcionaris no són uns ogres i una presó no és un balneari d’estiu", va etzibar el representant popular. La CUP i els Comuns, per la seva banda, van al·legar que la protesta dels funcionaris no pot justificar la "vulneració dels drets dels presos", i menys encara que s’accepti una involució del sistema penitenciari català cap a un "model punitivista".
La consellera va reivindicar com ha afrontat el conflicte amb la plantilla de les presons, reiterant la seva mà estesa per dialogar i arribar a solucions, com el treball realitzat des de fa anys des de la Generalitat, citant alguns dels responsables que han estat al capdavant del servei penitenciari, entre ells Calderó, la dimissió dels quals és exigida pels funcionaris de les presons. A les vuit del matí, la consellera va ser rebuda a la porta de la Cambra catalana per uns 150 funcionaris que li van cridar "assassina". Els empleats de les presons catalanes van reiterar la petició de dimissió de tots dos.
Les mesures
En la seva compareixença en la Comissió de Justícia de la Cambra catalana, Ubasart va explicar una sèrie de mesures per millorar la seguretat dels empleats de les presons, com l’augment de funcionaris de vigilància en els serveis –especialment a la cuina–; el reforç del sistema d’emergències (facilitant un dispositiu de comunicació i botons d’alerta); l’increment del personal de cuina i una futura revisió dels criteris per al destí de reclusos en determinats serveis. També va anunciar altres d’estructurals, com l’augment de la plantilla penitenciària, la revisió de protocols i espais, la priorització de la jubilació anticipada en les negociacions entre el Govern català i l’espanyol amb l’objectiu de rejovenir la plantilla, i la creació d’un cos propi dels professionals penitenciaris.
Notícies relacionades"Torno a allargar la mà a tots els actors implicats a desescalar un conflicte que ha tensat molt el sistema, i reitero la necessitat que tots estiguem a l’altura de la gravetat de la situació", va apuntar Ubasart, que va advertir els funcionaris que "el dret de protesta no pot posar en entredit el funcionament d’un servei essencial com és el penitenciari. És necessari garantir drets i seguretat a interns i treballadors. Sense això, difícilment es podrà avançar cap millora".
La consellera va realitzar un detallat repàs de l’historial a la presó de l’autor de l’assassinat de Núria L. Segons l’expedient intern que es va obrir després del crim, I. S. O., l’autor, "sempre es va mostrar com una persona educada, correcta en el tracte, reservada, amb poca interacció amb la resta d’interns del centre", per la qual cosa se’l considerava "una persona digna de confiança i molt treballadora". Durant el compliment de la seva condemna, les valoracions en el sistema d’avaluació van obtenir, "molt majoritàriament", el nivell més alt "quant al rendiment, dedicació i conducta mostrada".
