Amb un floc de gel n’hi hauria prou

En cas que hi hagués vida més enllà dels confins del nostre planeta, i en la remota però no menyspreable possibilitat que fos al nostre veïnat solar, tan sols necessitaríem un floc de gel per adonar-nos de la seva existència.

Segons explica un equip internacional d’experts en un article publicat a Science Advances, amb els instruments científics actuals la humanitat podria trobar senyals de vida en mostres tan i tan petites com un floc de gel. Això augmenta les esperances de cara a les missions espacials que s’enlairaran a la tardor, rumb a les llunes de Saturn i Júpiter, els dos llocs del sistema solar on hi ha més opcions de trobar vida extraterrestre. "Si hi ha vida allà, serem capaços de detectar-la", afirmen.

La investigació, publicada ahir, s’ha centrat a simular com podrien ser les primeres mostres de vida trobades a l’espai i, d’altra banda, en les nostres capacitats per detectar-les. Per aconseguir-ho, els científics van idear un mètode per llançar un "fi raig d’aigua" carregat amb bacteris Sphingopyxis alaskensis en condicions de buit per després "bombardejar-lo amb un raig làser i descompondre’l en gotetes". Els organismes unicel·lulars utilitzats en aquesta prova s’assemblen molt a les formes de vida que esperem trobar a l’espai, ja que es tracta d’éssers amb una estructura molt senzilla que sobreviuen en ambients freds i que requereixen molt pocs nutrients per continuar prosperant.

"Es tracta de formes de vida extremadament petites, de manera que, en teoria, podrien viatjar als flocs de gel que s’emeten des dels oceans gelats d’Encèlad, la lluna de Saturn, o Europa, satèl·lit de Júpiter", explica Fabian Klenner, investigador de la Universitat de Washington en ciències espacials i primer autor d’aquest treball. Estudis anteriors, de fet, ja han trobat la presència de diversos "blocs essencials per a la vida" en aquests mons gelats. Per exemple, tenim proves de la presència d’aigua, fosfat i materials orgànics a Encèlad, així que "sembla cada vegada més probable que aquest satèl·lit pugui allotjar formes de vida similars a les que trobem a la Terra", expliquen els experts.

Però, ¿com podria, eventualment, un bacteri extraterrestre fugir del seu planeta mare, pujar a bord d’un floc de neu i viatjar per l’espai fins a ser trobat? Doncs bé. Segons expliquen els autors d’aquest treball, un "escenari plausible" seria pensar que en aquests mons gelats, paradoxalment, "el buit de l’espai exterior podria fer que els oceans subterranis bullin". Això, al seu torn, provocaria que els bacteris pugessin des de les profunditats a cavall de les bombolles de gas i que després esclatessin a l’altura de la superfície i s’incorporessin als flocs de gel emesos des d’allà. I que d’allà sortissin disparats cap a l’espai.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Missions d’olfacte més fi

La gran pregunta és si, en cas d’existir, seríem capaços de detectar aquestes ínfimes mostres de vida. Els autors d’aquest estudi afirmen que fins ara no disposàvem d’instruments amb un olfacte tan fi per captar senyals de vida, però que en els pròxims mesos això podria canviar. L’experiment realitzat per a aquest estudi demostra que la maquinària a bord de la missió Europa Clipper de la NASA, que s’enlairarà a l’octubre, està més que capacitada per detectar la presència d’aquest bacteri (o almenys una part) a partir d’un floc de gel. "Amb la instrumentació adequada, podria ser més fàcil del que ens pensàvem trobar vida, o rastres, en llunes gelades de Saturn i Júpiter", afirma Frank Postberg, professor de ciències planetàries a la Freie Universität de Berlín i segon autor d’aquest treball.