Com conviureamb la fauna salvatge

Davant aquesta situació, ¿què poden fer els animals si els frenem la presència als camps i també a les ciutats? ¿Quins espais els queden per viure? Alguns experts plantegen que, a mesura que ens expandim, cada vegada seran més habituals les interaccions, forçades, amb la fauna salvatge.

¿Entraran més animals a la ciutat, a la recerca de refugis segurs? ¿N’hi haurà prou amb els espais naturalitzats i els corredors ecològics que els oferim? Marta Tafalla, filòsofa especialitzada en ètica ecològica, proposa "normalitzar" aquestes trobades: "Sempre havíem conviscut amb els animals. El problema és que hem eliminat part de la vida salvatge i ara tenim un monocultiu humà on només hi ha buit per als animals domèstics", apunta.

Guineus i ants

L’actitud dels animals és conseqüència, en part, del tracte que han rebut. Un estudi elaborat per la Universitat de la Colúmbia Britànica publicat fa pocs dies demostra que la fauna és més sensible i cauta davant l’activitat humana. El treball de camp, fet durant la pandèmia, va evidenciar que els nostres veïns salvatges ens perceben cada dia més com una perillosa amenaça.

Per aquesta raó, Tafalla proposa reaprendre l’oblidat i canviar d’actitud per aconseguir, com a mínim, compartir l’espai. "Es requereix educació ambiental. Així sabrem com podem respectar el seu hàbitat i tindrem clar que un atac d’un carnívor a una persona és improbable, molt més que patir l’atropellament d’un cotxe", suggereix en relació amb l’alarmisme, "de vegades exagerat", generat en ciutats d’Eslovènia i Romania per la presència d’ossos bruns als carrers.

En algunes localitats escandinaves, grans herbívors com ara els ants penetren als parcs amb assiduïtat. I a Londres, per exemple, les guineus es passegen sovint pels jardins domèstics.

¿Pot acabar passant això a Madrid o a Barcelona? Sergi García, ambientòleg i president de Galanthus, associació centrada en la biodiversitat urbana, no ho descarta, tot i que amb matisos: "La carestia de la vivenda provoca que l’entorn metropolità estigui en constant desenvolupament. En aquest context, alguns animals trobaran un nínxol ecològic en aquests espais. Certes espècies s’hauran d’adaptar per poder sobreviure. I d’altres no trobaran una oportunitat, sinó la seva desaparició", afegeix.

Arquitectura mediterrània

També adverteix del fet que l’arquitectura mediterrània és més compacta que l’anglosaxona. "La guineu, per exemple, ja s’ha albirat de manera puntual al laberint d’Horta, on es va menjar els cignes del llac, o en altres punts de la zona alta de Barcelona. Per convertir-se en habitual, necessitaria més cobertures verdes", afirma. García remarca la necessitat de corredors biològics, que connectin entre elles aquestes zones més acollidores.

¿De què serveix l’increment de la fauna salvatge a les ciutats i els seus entorns? "Cada espècie té la seva funció ecològica", afirma Tafalla. I en posa dos exemples: "Les orenetes devoren els mosquits, mentre que els depredadors redueixen el risc de transmissió de malalties, ja que eliminen les preses més dèbils, amb freqüència infectades per algun virus o bacteri".

"A més, la presència d’ocells, papallones o altres espècies és positiva per a la salut mental, igual que passa amb els parcs renaturalitzats", opina. "¿A qui no li ve de gust un passeig per una àrea verda convertida en ecosistema?", es pregunta la filòsofa.

És possible que els albiraments de certes espècies augmentin en territoris limítrofs com ara els rius Llobregat i Besòs, a Collserola i el Vallès, o en solars abandonats entre fàbriques. ¿Però què és el que passa una vegada els animals creuen l’espessa i antipàtica frontera que els permet entrar al cor de les ciutats?

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Alguns, com per exemple els senglars que un dia van baixar fins a l’Hospital Clínic o els que, fa setmanes, van explorar la Rambla de Badalona, es poden veure abocats a una mort segura en mans de les autoritats. D’altres, en canvi, descobreixen refugis inesperats. A Galanthus, assenyala García, intenten poder facilitar aquestes empares.

"Vam instal·lar caixes niu per als ratpenats i algunes aus, com per exemple els falcons o els rapaços nocturns", explica. La muntanya de Montjuïc, per als eriçons, representa un d’aquests racons salvadors. "Aquí disposen de més aliment del que hi ha en alguns espais molt menys antropitzats", afegeix.