"És important cuidar-se, però la gent no sap com fer-ho"

El 10% de la població espanyola dedica la major part del temps a les cures, és a dir, a totes aquelles tasques i processos que generen de manera quotidiana el benestar físic i emocional d’altres persones. Un percentatge format tant pels treballadors del sector sanitari i assistencial com pels familiars i cuidadors que treballen de manera informal. A fi d’oferir un espai de formació per poder compartir inquietuds i buscar suport, Marta Gutiérrez porta a terme des de fa dos anys un taller sobre gestió emocional i autocura a l’Escola de Cuidadors de la Fundació La Caixa, una iniciativa que s’emmarca dins del Programa per a l’Atenció Integral de Persones amb Malalties Avançades de la mateixa entitat i que ja ha impartit més de 1.800 tallers i atès més de 6.500 persones.

¿En quina situació arriben els participants al taller?

Solen trobar-se en moments diferents: alguns acaben de rebre el diagnòstic i d’altres fa anys que cuiden. El punt en comú és la dificultat de gestionar la càrrega que suposa el fet de cuidar. Ens trobem amb moltes situacions de soledat que se sostenen des de fa anys i que dificulten trobar espais per a l’autocura. El fet de cuidar ocupa moltes vegades el cent per cent del temps i això condiciona totes les activitats que es poden portar a terme o les relacions que es poden establir.

¿Quin acostuma a ser el perfil de les persones que acudeixen a aquests tallers?

Aproximadament el 90% són dones d’entre 50 i 66 anys i la majoria d’elles fa temps que cuiden gent gran, majoritàriament els progenitors, que pateixen malalties neurodegeneratives o processos oncològics.

¿Per què creu que es continuen infravalorant les tasques associades a les cures?

Com a societat no estem acostumats ni educats a estar en contacte amb la vulnerabilitat que suposa una situació de malaltia o de final de vida. Això comporta que aquestes situacions es portin en soledat. No hi ha una xarxa a l’hora de cuidar, i això fa que sigui una tasca invisibilitzada i que no es prengui consciència de la importància de cuidar-se a si mateix per continuar cuidant.

¿Com valora iniciatives com l’Escola de Cuidadors?

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

És un projecte que té molt sentit. Per evitar la soledat és molt important que puguem teixir una bona xarxa de suport. Cuidar és una cosa molt complexa en la qual conviuen moltes emocions. L’autoteràpia està bastant de moda, però, de vegades, és difícil aplicar-la en el dia a dia. Molta gent fa èmfasi en la importància de cuidar-se, però no saben per on començar ni com fer-ho. A l’escola s’ofereix aquest espai per donar a conèixer més recursos interns i també recursos que té al seu abast.

¿Veu un canvi de paradigma en la percepció de l’autocura?

Sens dubte. A més, aquest canvi no afecta només generacions més joves, sinó també generacions més grans, que estan més obertes a explorar la seva part emocional i que estan normalitzant el fet de demanar ajuda. Un context que afavoreix que les persones accedeixin a recursos com l’escola. D’altra banda, observem que les dones tradicionalment estaven més disposades a rebre ajuda i cada vegada són més homes els que estan oberts a aquests recursos.