La trampa d’un acord amb el teu maltractador
Dues nenes són sota terra, després de ser assassinades pel seu pare. Es continua sense entendre que els maltractadors mai seran bons pares. Primer, perquè ocasionen danys físics i psicològics, amb greus seqüeles. Però, per als que diuen que hi ha pares que les maltracten a elles, però no als fills, cal recordar que els maltractadors sempre voldran causar el mal més gran a aquestes mares i hi recorreran manipulant-los. Fins i tot, arribaran a agredir les seves mares i així carregaran amb fets delictius per culpa d’uns pares que van educar des de l’odi. Si això no es té en compte en els processos de violència de gènere, tan delicats, anem molt malament per després posar-nos la medalla cada 8M.
L’assassinat de les nenes d’Almeria era evitable. Elles podien continuar vives. Aquest home tenia pendent un judici en uns dies. Aquest home havia maltractat la seva parella, tenia una ordre d’allunyament i una polsera localitzadora. Quan cal buscar on va fallar el procés, més enllà del responsable màxim que és el seu pare, ¿què passa? Que tothom es renta les mans i mira cap a un altre costat. ¿Cap a on? Doncs, moltes vegades, a la mare. Que ja és el súmmum.
En el cas d’Almeria, el Tribunal Superior de Justícia a Andalusia fins i tot ha emès una nota on insisteix que ella va voler l’acostament, les visites del pare o que va deixar la casa d’acollida per voluntat, en una situació d’extrema vulnerabilitat, jove i immigrant. Aquí podem encetar dos melons: com són les cases d’acollida i com són els punts de trobada. Però tornem a l’anterior. Si aquesta situació es produeix, hi ha molt darrere: no hi ha ni una recuperació psicològica efectiva, l’agressor ha aconseguit contactar amb la parella/mare, o les dues coses. Com va ser aquest cas.
Notícies relacionadesDiu la Fiscal de Violència de Gènere, Teresa Peramato, que cal "reconsiderar si s’accepta el mutu acord com està ara". I aquesta és la clau. Perquè una mare o una dona maltractada té por i intentarà buscar la solució que, intueixi, més l’allunyi de complicacions i garanteixi un futur. Potser cal fer com amb el Protocol de Palerm, on el consentiment viciat de les víctimes de tràfic queda anul·lat. En aquest cas està clar el símil: ell li feia xantatge que si retirava tot el procés judicial, podia tornar al seu país amb les seves filles. Així, moltes canviarien d’opinió. Ell li donava la sortida que no li va donar el sistema.
¿Ningú va explicar a aquesta dona el risc? ¿Ni va pensar que era una trampa? ¿Ni advocats, ni jutges, ni psicòlegs van paralitzar les visites amb els antecedents d’ell? Quan es permeten aquests acords, el que el sistema diu a aquesta dona és que hi ha segones oportunitats, que ells poden canviar. I han de saber que això és impossible. Que quan una persona et pega i maltracta, t’ha perdut el respecte i no hi pot haver acords. Que això mai torna a ser com abans. Mentre continuïn fent-los creure que aquesta porta està oberta, seguiran les assassinades. I això no és de la seva responsabilitat, sinó d’un sistema que no dona respostes.
