"Em dona forces per aguantar al carrer"

A les set de la tarda, milers de famílies musulmanes a Catalunya es reuneixen al voltant d’una taula amb copiosos plats de menjar tradicional. És l’hora de l’iftar: amb la posta del sol es trenca el dejuni del Ramadà per tornar a menjar fins a l’alba. Però ni l’Isham, ni l’Ayoub, ni l’Abdelrasak, ni el Hossan tenen aquesta sort. Aquests joves magribins no tenen casa. Dormen als carrers de Barcelona. Com ells, 700 persones sense recursos recorren, diàriament, al repartiment solidari d’Amics de la Mesquita de la Pau, a Trinitat Vella. "Sense ells no podria fer el Ramadà, em dona forces per aguantar la vida al carrer", afirma l’Isham. Des de l’entitat lamenten que els serveis socials no estan adaptats a la diversitat religiosa i els ritus de moltes persones amb menys recursos.

El seu somriure és pur, però trist. A l’Isham li falta mitja dentadura. Tampoc té mobilitat a la mà arran d’un accident de cotxe que va patir als 11 anys a Nador (Marroc). "Europa és la nostra presó", esbufega al saludar des de la cua de repartiment d’aliments de la mesquita. Són centenars les persones que, com ell, es reuneixen al carreró de Vinya Llarga, a Nou Barris. Des del migdia, un grup de dones cuina la harira, una sopa de pollastre típica del Marroc, imprescindible com a suplement alimentari durant el Ramadà, amb arròs. A les quatre de la tarda comença el repartiment: a part del menjar cuinat, s’ofereixen dàtils, dolços i fruita.

Notícies relacionades

Un de cada tres menors catalans pateixen sobrepès o obesitat

"El que més impacta és la seva baixa autoestima"

Llarga cua

L’Isham té 31 anys. En fa tres que va arribar a Espanya en pastera. Encara no ha aconseguit regularitzar la seva situació. "És que sense papers no puc treballar a Espanya", lamenta. Ha viscut en solars i en pisos ocupats. Des de fa tres mesos dorm al parc central de Nou Barris. Combat el fred amb un matalàs vell i unes capses de cartró. L’acompanyen l’Ayoub, el Younes i el Riad, també marroquins en la seva mateixa situació. Els dos primers dormen al porxo que hi ha davant l’alberg municipal de Nou Barris. El Riad fa uns mesos va deixar l’asfalt per dormir en un local abandonat a Sant Andreu. "Jo calculo que ens deu quedar una hora perquè ens donin el menjar", diu des de la cua.