L’avanç electoral deixa als llimbs lleis sobre vivenda

El no als pressupostos de la Generalitat ha derivat en un avanç electoral a Catalunya. Però, més enllà dels efectes polítics, hi ha les conseqüències legislatives, ja que totes les lleis en procés de debat i posterior aprovació o denegació al Parlament han tornat a la casella de sortida. El Departament de Territori ha elaborat un informe amb les normatives del seu negociat que han quedat congelades. Tenen a veure amb el dret a la vivenda i també amb la protecció tant de la muntanya com del front litoral.

Una de les lleis amb una tramitació que s’ha vist aturada és la d’alta muntanya. És probablement el cas més sagnant de tots, ja que es tracta d’una normativa que ja es va voler actualitzar el 2011. La llei vigent es va aprovar el 1983, i la renovació que es pretén parteix de la idea de dotar el territori de més autonomia i més poder de decisió, entre altres coses, amb la creació de l’Oficina Tècnica d’Alta Muntanya, que faria les funcions d’observatori i elaboraria un pla d’actuacions estratègiques a sis anys vista.

La nova llei inclourà 144 municipis que ocupen el 27,8% de la superfície de Catalunya i que aporten el 2% de la població. El Departament de Territori tenia previst sotmetre la llei a exposició pública aquest mes, de manera que pogués ser aprovada a finals del 2024. Passa una cosa molt semblant amb la llei del conservatori del litoral, que la Generalitat ha sotmès a informació pública durant aquest trimestre amb l’objectiu que passés el tall del Parlament abans de fer el salt al 2025. Està destinada a ser una eina de protecció i recuperació de les zones del litoral més amenaçades per la urbanització al llarg de 580 quilòmetres de costa. Amb aquestes dues lleis s’hauria donat forma al mateix temps a la protecció de la costa i de la muntanya.

Una altra reforma legal la tramitació de la qual queda aturada és la llei de territori, un projecte que s’arrossega des del 2017, quan el seu avantprojecte es va sotmetre a exposició pública. La reforma havia d’arribar al Parlament després de l’estiu, però ja no podrà ser. Serà el pròxim executiu català el que haurà de decidir què s’ha de fer amb aquesta normativa destinada a establir les bases de les futures actuacions d’ordenació del territori, amb la mirada posada, sobretot, a les zones més ruralitzades. Un dels objectius de la llei, de fet, és deixar de plantejar l’urbanisme des del punt de vista metropolità, de manera que qualsevol actuació tingui una visió estratègica de país.

Promotors socials

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Finalment, el bloqueig pressupostari ha frenat dues modificacions legislatives que tenen a veure amb la vivenda. La primera és la reforma del Decret llei 1/2015 per poder ampliar el dret de tempteig a les zones de mercat residencial tensionat. La segona és la modificació de l’article 51 de la llei pel dret de la vivenda, de manera que es pugui ampliar el marc legal per afavorir l’aparició de promotors socials.

En el que sí que continua treballant Territori és en la llei de transport en vehicles de fins a nou places. L’actual normativa es va aprovar el 2003, quan no existien plataformes com Uber o Cabify i les VTC es limitaven al públic exclusiu. La idea del Govern és posar ordre en la batalla que des de fa gairebé 10 anys mantenen els taxistes i les llicències de lloguer de vehicles amb conductor. La idea és que la nova llei estableixi les bases sobre el que poden i no poden fer cadascun dels protagonistes.