Gemma Ubasart: "Hem aturat l’augment del nombre d’agressions a funcionaris"

Crec que hi ha elements de canvi. Hem recuperat canals de diàleg amb els sindicats. Dimarts es va celebrar la primera reunió entre Govern i sindicats, dijous se’n va fer una altra del grup de treball sobre seguretat i dimarts vinent n’hi ha una altra d’agendada per recuperar el grup de treball sobre les negociacions de les condicions laborals. El 2006 es va signar el primer acord i no s’havia obert aquesta oportunitat per renovar-lo. Hem recuperat canals de diàleg, però, certament, no és un conflicte tancat, ni solucionat. Vam poder veure noves concentracions davant dels centres. Boicotejar el diàleg no és bo per a ningú. És important treballar conjuntament.

En la reunió de dijous hi va haver dos sindicats que es van aixecar de la taula. ¿Van plantejar vostès noves mesures?

En el grup de treball es van posar sobre la taula diverses carpetes que s’han de treballar conjuntament. Aixecar-se és una precipitació. Primer hi ha d’haver un diàleg per posteriorment fer-ne una avaluació. Quan vam arribar al departament, vam detectar un empitjorament de la majoria d’indicadors i hem fet una anàlisi més qualitativa que quantitativa. Al març es van incorporar 111 professionals especialitzats en la gestió de conflictes. El canvi qualitatiu es produirà amb les unitats d’intervenció compensatòria en els centres, amb 185 nous professionals que buscaran una intervenció activa amb els interns amb vulnerabilitat acumulada i altament disruptius. Ho aprovarem abans de les eleccions del 12 de maig. Hem vist una caiguda d’indicadors. Entre 2021 i 2022 es va produir un increment del 54% d’agressions a funcionaris (van passar de 351 a 537), una xifra que no ens podem permetre; el 2023 vam frenar-ne l’augment i es va estabilitzar, només una lleugera pujada (577), i a partir de l’estiu vam començar a veure-hi una millora. A l’agost vam tenir 52 agressions i aquest febrer, 35, de les quals dues són greus (baixa mèdica) i 29, lleus. Esperem que amb les noves mesures la situació millori.

Sembla difícil posar d’acora tants sindicats i tot el personal de les presons.

No li diré que sigui una tasca fàcil i tampoc li diré que el conflicte no hagi escalat tant que sigui difícil de desescalar, però treballem per assumir reptes. Crec que tenim la responsabilitat no només de mantenir el model penitenciari d’èxit (vuit de 10 interns que passen pels centres no tornen), sinó que hem de millorar-lo. Hem de pensar tots quin és el bé comú: la millora del sistema, de les condicions laborals dels treballadors i del procés de reinserció dels interns. En el diàleg és on es poden trobar solucions. Hi ha altres elements que no són menyspreables, com la demanda històrica dels sindicats, i que nosaltres creiem necessària, de la jubilació anticipada per als empleats penitenciaris, ja que són persones que fan funcions importants de reinserció i tenen contacte directe amb els interns. La conversa amb el Govern espanyol està avançada.

Els sindicats continuen demanant algunes mesures que vostès han rebutjat, com els aerosols. I reclamen ser autoritat.

La qüestió d’agents de l’autoritat competeix al Congrés dels Diputats. Nosaltres estem disposats a parlar-ne, però no ens competeix. I els aerosols es van retirar del sistema penitenciari català el 1994. Quan es torna a posar sobre la taula aquesta petició, demanem informes de salut i jurídics. Els informes de salut ens alerten de possibles greus afectacions per als interns i els treballadors, i que no es poden utilitzar aerosols en llocs tancats. Les afectacions a la salut poden ser oculars i fins i tot respiratòries, que poden portar a la mort. Ens avisen que aquests esprais no són inofensius. També hi ha un canvi en el marc normatiu europeu, cada vegada més restrictiu sobre instruments que puguin ser lesius. Ara bé, és un debat que es podria fer en seu parlamentària, creant una comissió en la qual puguin comparèixer experts i que hi pogués haver una deliberació més àmplia. Amb els informes que tenim no podem permetre incorporar l’ús d’aerosols.

Una altra de les mesures que es van acordar amb els sindicats el 2023 va ser la incorporació de càmeres en els uniformes dels funcionaris. ¿Quin resultat té la prova pilot que s’ha posat en marxa?

Aquesta mesura va en la direcció d’oferir garanties als professionals i als interns. S’ha d’acabar de fer-ne l’avaluació.

Junts la va acusar al Parlament de "bonisme". Vostè va contestar que havia augmentat el nombre de sancions a interns.

El 2023 es van obrir 17.000 expedients disciplinaris i es van imposar més de 1.000 sancions mensuals. Han augmentat. El 2021 es van incoar 12.000 expedients. Per tant, hi ha un increment en la intervenció en el sistema.

¿I això delbonisme?

Bonisme em sona estrany, però dolentíssim em sona pitjor. Potser s’hauria de preguntar al que fa servir aquests conceptes. Des que vam entrar [en el departament], treballem amb dos elements que ens guien: l’evidència empírica recollida en 40 anys d’experiència i en uns ideals normatius que ens porten a defensar un model penitenciari que s’ha construït des de l’any 1984 i que s’orienta a la reinserció i la rehabilitació. És un dels grans orgulls que podem tenir com a país i l’han construït directius de diferents colors polítics. Hi ha una dada que és la ràtio entre personal i interns. A Catalunya és d’1,3, una de les més altes d’Europa. ¿És suficient? Doncs potser no, perquè el nostre model és d’una intervenció gran. Creiem que el tractament, la formació i la capacitació laboral són eines per a la reinserció. Una altra dada: a Catalunya, el 18,1% del personal és de tractament, a Espanya és d’un 8% i la mitjana Europea és d’un 9,2%. Això possibilita que nou de cada 10 interns facin tractament.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Davant aquesta crisi penitenciària, ¿vostè creu que hi ha una col·lisió entre dos models de sistema penitenciari, el de la mà dura i el de la reinserció?

La reinserció es troba en el fonament de la modernitat. La justificació de la pena privativa de llibertat és la reinserció. En una democràcia és així.