Més infecció respiratòria infantil

És el cas de la tos ferina, en què els contagis estan disparats: l’últim informe de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat), que data del 27 de març, va comptabilitzar fins a 7.230 casos des de començament d’any (gairebé 5.000 l’últim mes), davant els 566 de tot el 2023. A diferència de la bronquiolitis, que va saturar les urgències pediàtriques catalanes la tardor del 2022, la majoria de casos de tos ferina són lleus: només un 0,3% ingressen a l’hospital. En el cas de la bronquiolitis, la vacuna, que es va posar per primera vegada aquesta temporada, va ser el que va evitar els ingressos dels menors als hospitals; no obstant, el virus va circular "molt" entre ells, com reconeixia fa setmanes en aquest diari la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas.

Malgrat això, l’elevat nombre de contagis augmenta la possibilitat que hi hagi més casos greus. A Catalunya, un nadó de menys d’un any va estar el mes passat en una uci per aquesta tos ferina, segons Salut. I a Espanya (no sap la la ciutat), va morir l’any passat per aquesta infecció un altre nadó, la mare del qual no estava vacunada, segons apunta un informe del Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE) de l’Institut de Salut Carlos III de fa unes setmanes.

Abans del 2020

"Les infeccions de nens han augmentat després de la covid, però ara tornem als nivells d’abans del 2020", assenyala la pediatra immunòloga Laia Alsina, cap del Servei d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica de l’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat).

Com explica Alsina, en els tres primers anys de vida, els nens passen entre 10 i 12 infeccions (habitualment víriques) anuals, i això els ajuda a "madurar" el sistema immunitari. Passar aquestes infeccions en edats tan primerenques de vegades és millor, ja que algunes són més lleus en la infantesa que en l’adolescència. "La varicel·la, per exemple, tendeix a ser més lleu en els escolars que en els adults. O la mononucleosi. Amb d’altres és pitjor, com la bronquiolitis per VRS o la tos ferina: són més greus en els primers mesos de vida", diu la pediatra.

Amb la covid, assenyala Alsina, "tot es va parar de cop" perquè no es contagiava ningú de cap altra infecció que no fos el SARS-CoV-2. Això és el que es coneix com a "deute immunològic", concepte que assenyala la falta d’estimulació del sistema immune a causa de les intervencions no farmacològiques. "Així, ens trobem amb persones que no han entrenat el sistema immunològic i també amb persones que han experimentat un retard del moment en què passen la infecció". A això s’hi afegeix el fet que habitualment la primera vegada que una persona passa una infecció és "més forta" que les successives.

A més de la tos ferina, també s’estan registrant brots d’altres infeccions com el xarampió. Catalunya n’ha detectat, des de començament d’any, dos casos, tots dos importats i no relacionats entre ells. Es tracta dels primers des de l’aparició de la covid-19. A la resta d’Espanya s’han diagnosticat brots de xarampió a Toledo, Alacant o Aragó. A finals de gener, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va advertir de l’"augment alarmant" dels casos a Europa, especialment en països com Romania. A Espanya i Catalunya, segons Alsina, els brots de tos ferina i xarampió tindrien més relació amb una "falta o retard de vacunació".

Pics habituals de tos ferina

Com explica la immunòloga de l’Hospital Clínic (Barcelona) Natalia Egri, abans de la pandèmia ja hi havia hagut pics de tos ferina. L’últim, el 2015. "En general estem assistint a un augment de les infeccions respiratòries en nens. Com que ho vam restrir tot durant anys, els nens no van poder entrenar la immunitat. També ha passat en adults", explica Egri, que és membre de la Societat Catalana d’Immunologia.

Segons la seva opinió, si els calendaris vacunals es compleixen i la gent no deixa de vacunar-se (el fàrmac de la tos ferina es posa als 2, 4 i 11 mesos, i després hi ha un record als 6 anys, i també es vacunen les dones gestants per transmetre els anticossos al fetus), "no hi ha d’haver pas cap alarma o augment exagerat de casos". "El que va passar durant la pandèmia és que hi va haver gent que va deixar d’accedir al sistema de salut i es van saltar algunes vacunes", apunta la immunòloga.

Per exemple, en el cas de la tos ferina, la cobertura vacunal de la dosi de record (la dels 6 anys) és del 90%, lleugerament inferior a la de les primeres dosis, que és del 95%. "La immunitat no és permanent, de manera que potser també caldria posar reforços en nens grans. El que importa són els nens d’edat escolar", diu Egri, que insisteix que les vacunes són el mètode "més eficaç" per prevenir infeccions.

De tornada a la "normalitat"

En paraules del cap de Pediatria de Sant Joan de Déu, Juanjo García, s’està veient una "normalització" de les infeccions respiratòries que hi havia abans de la pandèmia. La tos ferina, per exemple, és una malaltia endèmica. "El que hem vist en els dos últims anys han sigut infeccions respiratòries en èpoques que no tocava: grips, bronquiolitis... Aquesta temporada 2023-2024 és la primera normalitzada des del punt de vista víric", explica García.

L’expert també assenyala que hi està havent "brots una mica més importants" de tos ferina, però la majoria són d’una "gravetat molt baixa".

Notícies relacionades

El Govern promet mantenir bonificat el transport públic

El Suprem no reconeix una resolució dels EUA sobre gestació subrogada

També indica que el fet que la dosi de record per a aquesta infecció sigui als 6 anys fa que, al cap d’un temps, la persona ja no tingui "memòria immunològica".

"A més, aquesta vacuna no és perfecta. Prevé els casos greus, però no la infecció", diu. Aquesta infecció, afegeix, només és greu "per sota dels 3 mesos". A Sant Joan de Déu no estan ingressant menors per tos ferina.