Conquerim els hotels

Ets un turista, arribes a Barcelona i ¿què fas? Deixes l’equipatge a l’hotel i surts a conèixer la ciutat. Te n’han dit tantes coses, ¡t’han recomanat tants restaurants, mercats i museus! La platja, els barris enrotllats, Gaudí, les botigues, el Barça amb els nens… Al vespre, cansat, tornes a l’hotel i, si és estiu, potser puges una hora a la piscina i fas un còctel a la terrassa amb vistes. Contemples la ciutat, amb el pit inflat com un emperador, i agafes forces: t’espera la nit barcelonina (i els lladres de mòbils, però això no surt a la foto). Total, que, mentre et xuclava l’afany turístic, no t’has fixat en els encants de l’hotel. El bar de l’hotel. El hall. I aquí és on entrem nosaltres…

Considerem els hotels, barcelonins, conquerim-los. ¿Què tenen en comú els centenars d’hotels d’aquesta ciutat, sovint en edificis nobles? Doncs el luxe, els sofàs buits, les butaques còmodes i deshabitades, les barres ben assortides. La sala del Motel One, per exemple, al davant de la Ciutadella, té tantes butaques diferents que sembla una exposició. I el Madison, a la Via Laietana, està decorat amb una biblioteca plena de llibres per donar-li un aire més culte. Al Pulitzer del carrer Bergara hi ha unes taules enormes, ideals per fer-hi reunions o jugar a l’Scrabble, i als jardins de l’Alma o Casa Mimosa pots desaparèixer. És només una mostra de llocs que durant el dia demanen més vida quotidiana. Anem a llegir novel·les als sofàs, escriguem-hi tesis, fem-hi la migdiada, quedem-hi amb els amics, com si tota la ciutat ‒cada hotel‒ fos un club privat, o el menjador de casa. Passem del coworking al codrinking. Beguem-hi, és clar, però perquè tot això funcioni, abans hem de resoldre un problema: exigim preus autòctons i raonables. No podem pagar cinc euros per un tallat ni deu per una cervesa. La solució que ja funciona en alguns comerços del Born, ho sé per experiència, és un codi secret, una clau que, pronunciada davant del cambrer, et dona dret a un "preu de veí". És molt fàcil: a canvi, nosaltres només hem de fer cara de turistes.