Audrey Azoulay: "El canvi climàtic s’hauria d’estudiar a totes les escoles del món"

Sabem que els oceans tenen un rol fonamental en qüestions com la regulació del clima terrestre, el segrest de carboni i la protecció de la biodiversitat. També sabem que ara mateix els oceans tenen mala salut. Per això mateix, la Unesco reuneix la comunitat internacional a Barcelona per fer front a un conjunt de desafiaments que afecten els oceans. El repte més important és entendre com podem protegir aquests ecosistemes i, al seu torn, continuar-ne aprenent.

¿Per on començaria vostè a l’hora de plantejar solucions?

El primer i més important és deixar de destruir-los. És a dir, urgeix abandonar pràctiques extremadament nocives com la sobrepesca o la contaminació. Per a això necessitem tenir més àrees protegides per als oceans. I em refereixo a àrees que estiguin veritablement protegides. Això ens permetrà continuar treballant en projectes científics, educar sobre els oceans i a poc a poc renovar la nostra relació amb el planeta.

Afirma que el "turisme excessiu" suposa un perill per al patrimoni natural. ¿Necessitem obrir un debat sobre el tema?

Crec que és absolutament necessari preservar a llarg termini el nostre capital comú i el nostre patrimoni, ja sigui cultural o natural. En àrees protegides per la Unesco, com llocs del patrimoni mundial, reserves de la biosfera, geoparcs, recomanem aplicar mesures per gestionar millor els fluxos de visitants i, paral·lelament, també assegurar que les activitats econòmiques que es desenvolupen siguin sostenibles. És fonamental consultar en les comunitats locals i confiar-hi, i crear un model de desenvolupament econòmic més sostenible i compatible amb aquestes polítiques de protecció.

¿Com es troba aquest equilibri entre promoure el turisme i al mateix temps salvaguardar espais amenaçats?

Hi ha exemples. A Ruanda, per posar un cas, hi ha una reserva de la biosfera de la Unesco dissenyada amb un model turístic sostenible tant per a l’ecosistema com per a les poblacions locals. Gràcies a això s’ha aconseguit protegir boscos importants i reviure la població de grans simis que estaven en risc d’extinció.

Estem acostumats a parlar de crisi climàtica a través de científics i activistes. Però vostè defensa el paper de la cultura en aquesta lluita. ¿Haurien els artistes de parlar més de canvi climàtic?

Definitivament sí. L’art té un paper fonamental a l’hora de conscienciar, crear emocions i revelar la bellesa del món. La fotografia, els documentals i les arts visuals en general tenen un rol essencial per a la protecció de la natura. I gràcies al cine, la literatura o les obres de ficció també tenim una finestra per pensar en el futur, reflexionar sobre el nostre llegat i plantejar-nos en quin món volem viure.

L’educació és una part fonamental de la lluita climàtica. ¿Inclouria una assignatura de Crisi Climàtica a les escoles?

Sense dubte. El canvi climàtic s’hauria d’estudiar a totes les escoles del món. El 2021 vam portar a terme un estudi que va demostrar que les qüestions ambientals estaven absents o mal abordades en la majoria dels currículums escolars. És per això que hem desenvolupat una guia perquè els nostres estats membres incloguin en el seu sistema educatiu conceptes específics sobre la relació amb la natura, la sostenibilitat, cosa que anomenem alfabetització oceànica o l’entorn climàtic.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Ahir va inaugurar al Palau Macaya el Centre Internacional de Ciències Humanes i Socials, un espai que neix amb la intenció de promoure debats d’aquest tipus. ¿Per què considera important la creació d’aquesta mena d’entorns?

És una cosa fonamental. El centre que hem inaugurat, i creat en col·laboració amb la Fundació La Caixa, s’unirà a les xarxes de la Unesco i es convertirà en un centre internacional de ciències humanes i socials. Aquesta mena d’iniciatives són essencials per poder analitzar el món en què vivim, els grans avenços i els grans reptes a què ens enfrontem a través del prisma de les ciències socials per crear coneixement que ens permeti recolzar les polítiques públiques. Per exemple, per entendre com podem utilitzar la intel·ligència artificial per crear una societat més inclusiva i més justa.